A partir del cas de l'E.A. he anat trobant diferent informació sobre el procés de socilització del nen i m'agradaria compartir amb vosaltres, de manera resumida, el que he llegit en un llibre citat en la bibliografia lateral sobre la integració dels nens en el teixit social. En un capítol d'aquesta obra es contraposa el que el grup social fa per assegurar-se que els nens i els joves s'integrin al sistema i les representacions i pràctiques que els propis socilitzats viuen en el procés social.
G.H. Mead creu que individu i societat són inseparables i que dins de cada un de nosaltres existeix "el que jo sóc" (me) , reflex social que remet a les espectatives de la societat, i un "jo" (I), que representa l'autonomia, la part més espontània i independent de la nostra personalitat. La interacció entre el que sóc i el jo tenen com a resultat la socialització i, al mateix temps, la individualització. A partir d'aquí, és quan cal que ens plantegem la importància de les emocions en tot el procés.
Piaget havia estudiat la part activa que té el nen en la socialització des d'un punt de vista cognitiu i no tant emotiu. Alguns aspectes de la socilització emotiva estan molt poc explorats i es treballen de manera insuficient a les escoles.
Segons els autors del llibre, la lògica del procés social té tres elements primordials:
- Les representacions, les percepcions que tenen els nens dels diferens agents de socilització: quina percepció tenen del pare i la mare, dels educadors, dels seus semblants i de la seva pròpia funció?
- Les emocions referents als processos de socialització, especialment a l'aula i en la família: Com es representen, com viuen, com administren els seus sentiments en diferents contextos?
- Les estratègies que desenvolupen per obtenir els seus objectius en la socialització o com reaccionen a les intervencions dels diferents agents que intervenen en la socialització.
Dis d'aquesta triada, les emocions ocupen un lloc central, que s'ha de tenir en compte a l'hora d'intervenir amb infants i joves i on també ocupa un lloc primoridal la família i la seva intervenció en la socialització dels nens.
G.H. Mead creu que individu i societat són inseparables i que dins de cada un de nosaltres existeix "el que jo sóc" (me) , reflex social que remet a les espectatives de la societat, i un "jo" (I), que representa l'autonomia, la part més espontània i independent de la nostra personalitat. La interacció entre el que sóc i el jo tenen com a resultat la socialització i, al mateix temps, la individualització. A partir d'aquí, és quan cal que ens plantegem la importància de les emocions en tot el procés.
Piaget havia estudiat la part activa que té el nen en la socialització des d'un punt de vista cognitiu i no tant emotiu. Alguns aspectes de la socilització emotiva estan molt poc explorats i es treballen de manera insuficient a les escoles.
Segons els autors del llibre, la lògica del procés social té tres elements primordials:
- Les representacions, les percepcions que tenen els nens dels diferens agents de socilització: quina percepció tenen del pare i la mare, dels educadors, dels seus semblants i de la seva pròpia funció?
- Les emocions referents als processos de socialització, especialment a l'aula i en la família: Com es representen, com viuen, com administren els seus sentiments en diferents contextos?
- Les estratègies que desenvolupen per obtenir els seus objectius en la socialització o com reaccionen a les intervencions dels diferents agents que intervenen en la socialització.
Dis d'aquesta triada, les emocions ocupen un lloc central, que s'ha de tenir en compte a l'hora d'intervenir amb infants i joves i on també ocupa un lloc primoridal la família i la seva intervenció en la socialització dels nens.
No hay comentarios:
Publicar un comentario