Com ja he comentat a la meva anterior entrada, estic molt satisfeta de l'experiència del Pràcticum. Malgrat això, hi ha alguns aspectes que voldria comentar, a nivell de reflexió sobre el nostre paper als Centres.
Per exemple, a la meva tutora li demanaven que atengués els nens amb dificultats d'apenentatge o del desenvolupament, però no se li demanava que intervingués a un nivell més global i reflexiu com pot ser l'activitat a l'aula. Sembla que la finalitat del mestre és que els nens segueixin el currículum i, de vegades, se'ls exigeix per sobre d'aquest. Em vaig sorprendre molt quan una nena de primer de Primària que no havia aconseguit tenir èxit en el procés lector es va qualificar de poc dotada perquè la resta dels seus companys ja l'havien pràcticament assolit. Sabent que l'escolarització a preescolar no és obligatòria, cap nen de primer ha de saber llegir el primer trimestre de curs. I els que, com ella, segueixen un ritme més baix, es van endarrerint perquè el nivell cada cop és més alt i les fitxes tenen molta lletra, petita i lligada. Però es va tirant endavant, es detecta la dificultat i se li demana al psicopedagog que hi intervingui, però no per canviar actuacions de l'aula, sinó per treballar només amb la nena o amb un grupet de nens amb dificultats lectoescriptores.
D'altra banda, l'equip d'atenció a la diversitat es queixava que se'ls demanava que els nens que estaven en reforç o atesos per l'equip havien d'aconseguir l'objectiu de posar-se al nivell dels altres, encara que fos de mínims i, de vegades se'ls pressionava perquè valoressin els nens abans o després d'una etapa determinada. Però no hi havia un document consensuat o un Pla d'Atenció a la Diversitat. Tothom té molta feina, és cert, però això porta com a conseqüència que no es poden tallar les crítiques i el propi equip entra en un estat d'ànim depressiu pel poc reconeixement que té la seva feina i per les expectatives poc reals que mostren els docents.
Finalment, la meva tutora, malgrat treballar des de fa deu anys al Centre, dos dies per setmana, no deixa de ser considerada com algú extern. Per aquest motiu, no intervenia si la demanda no venia del tutor o mestre i se cenyia al que el docent esperava de la seva intervenció. D'aquesta manera no tenia el mestre en contra i s'assegurava la seva col·laboració i implicació.
Per exemple, a la meva tutora li demanaven que atengués els nens amb dificultats d'apenentatge o del desenvolupament, però no se li demanava que intervingués a un nivell més global i reflexiu com pot ser l'activitat a l'aula. Sembla que la finalitat del mestre és que els nens segueixin el currículum i, de vegades, se'ls exigeix per sobre d'aquest. Em vaig sorprendre molt quan una nena de primer de Primària que no havia aconseguit tenir èxit en el procés lector es va qualificar de poc dotada perquè la resta dels seus companys ja l'havien pràcticament assolit. Sabent que l'escolarització a preescolar no és obligatòria, cap nen de primer ha de saber llegir el primer trimestre de curs. I els que, com ella, segueixen un ritme més baix, es van endarrerint perquè el nivell cada cop és més alt i les fitxes tenen molta lletra, petita i lligada. Però es va tirant endavant, es detecta la dificultat i se li demana al psicopedagog que hi intervingui, però no per canviar actuacions de l'aula, sinó per treballar només amb la nena o amb un grupet de nens amb dificultats lectoescriptores.
D'altra banda, l'equip d'atenció a la diversitat es queixava que se'ls demanava que els nens que estaven en reforç o atesos per l'equip havien d'aconseguir l'objectiu de posar-se al nivell dels altres, encara que fos de mínims i, de vegades se'ls pressionava perquè valoressin els nens abans o després d'una etapa determinada. Però no hi havia un document consensuat o un Pla d'Atenció a la Diversitat. Tothom té molta feina, és cert, però això porta com a conseqüència que no es poden tallar les crítiques i el propi equip entra en un estat d'ànim depressiu pel poc reconeixement que té la seva feina i per les expectatives poc reals que mostren els docents.
Finalment, la meva tutora, malgrat treballar des de fa deu anys al Centre, dos dies per setmana, no deixa de ser considerada com algú extern. Per aquest motiu, no intervenia si la demanda no venia del tutor o mestre i se cenyia al que el docent esperava de la seva intervenció. D'aquesta manera no tenia el mestre en contra i s'assegurava la seva col·laboració i implicació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario