CONCLUSIONS

En primer lloc, he de dir que estic molt satisfeta amb el projecte de Pràcticum que he realitzat perquè:

- He pogut seguir i intervenir en tres casos d'atenció a la diversitat i NEE molt diferents: en un nen amb discapacitat psíquica, en una nena amb dificultats de socialització i en un nen amb altes capacitats.
- La intervenció en aquests tres camps ha estat molt profitosa i m'ha mostrat les diferents perspectives d'intervenció i les actituds contraposades dels difrents agents educatius.
- He pogut veure com col·laboren els suports educatius d'entorn: DAPSI (CDIAP), CSMIJ, EAP, Serveis Socials,...
- He vist l'interés dels docents per ajudar els nens que tenen dificultats i a entendre el perquè d'aquests dificultats per tal d'ajudar-los
- He seguit la feina de l'Equip d'Atenció a la Diversitat i com organitza els recursos que té per oferir als alumnes: grupos de suport, reforç, assistència a l'aula, vetlladora,...
- He observat com treballa la meva tutora en la intervenció en molts casos diferents, en les entrevistes a familiars i en les intervencions amb els docents o tutors.
- He analitzat com es produeixen les demandes.
- He pogut pensar sobre el paper del psicopedagog en un centre educatiu de manera crítica i reflexiva.
- M'he sentit acollida en tot moment i han col·laborat en qualsevol de les propostes que els feia.
- S'ha adequat força a les diferents Fases del Pla de Treball, encara que algunes han estat transversals i de duració progressiva al llarg de tot el Pràcticum.


En quant compartir aquet blog amb la resta de companyes, crec que el fet de fer-ho m'ha obligat a haver de buscar més informació sobre cada cas analitzat i sobre el projecte en general per tal que s'entengués millor com evolucionava el Pràcticum. D'aquest blog n'estic satisfeta perquè, a part de compartir experiències, he accedit a informació sobre els diferents projectes de les companyes, he après moltes coses i m'he plantejat nous interrogants.

Reflexions crítiques

Com ja he comentat a la meva anterior entrada, estic molt satisfeta de l'experiència del Pràcticum. Malgrat això, hi ha alguns aspectes que voldria comentar, a nivell de reflexió sobre el nostre paper als Centres.

Per exemple, a la meva tutora li demanaven que atengués els nens amb dificultats d'apenentatge o del desenvolupament, però no se li demanava que intervingués a un nivell més global i reflexiu com pot ser l'activitat a l'aula. Sembla que la finalitat del mestre és que els nens segueixin el currículum i, de vegades, se'ls exigeix per sobre d'aquest. Em vaig sorprendre molt quan una nena de primer de Primària que no havia aconseguit tenir èxit en el procés lector es va qualificar de poc dotada perquè la resta dels seus companys ja l'havien pràcticament assolit. Sabent que l'escolarització a preescolar no és obligatòria, cap nen de primer ha de saber llegir el primer trimestre de curs. I els que, com ella, segueixen un ritme més baix, es van endarrerint perquè el nivell cada cop és més alt i les fitxes tenen molta lletra, petita i lligada. Però es va tirant endavant, es detecta la dificultat i se li demana al psicopedagog que hi intervingui, però no per canviar actuacions de l'aula, sinó per treballar només amb la nena o amb un grupet de nens amb dificultats lectoescriptores.

D'altra banda, l'equip d'atenció a la diversitat es queixava que se'ls demanava que els nens que estaven en reforç o atesos per l'equip havien d'aconseguir l'objectiu de posar-se al nivell dels altres, encara que fos de mínims i, de vegades se'ls pressionava perquè valoressin els nens abans o després d'una etapa determinada. Però no hi havia un document consensuat o un Pla d'Atenció a la Diversitat. Tothom té molta feina, és cert, però això porta com a conseqüència que no es poden tallar les crítiques i el propi equip entra en un estat d'ànim depressiu pel poc reconeixement que té la seva feina i per les expectatives poc reals que mostren els docents.

Finalment, la meva tutora, malgrat treballar des de fa deu anys al Centre, dos dies per setmana, no deixa de ser considerada com algú extern. Per aquest motiu, no intervenia si la demanda no venia del tutor o mestre i se cenyia al que el docent esperava de la seva intervenció. D'aquesta manera no tenia el mestre en contra i s'assegurava la seva col·laboració i implicació.

Final del Pràcticum i agraïment

La setmana passada vaig acabar el Pràcticum a l’escola. Ja he fet més de les 75 hores demanades i ara m’he de dedicar a l’elaboració de la memòria.

He estat repassant les diferents fases del Pla de treball i crec que, tal com es pot anar seguint en aquest blog, he complert amb els objectius fixats en cada una. El que no ha quedat, a la pràctica, tan ben delimitat és el nombre d’hores dedicades a cada apartat, ja que algunes propostes s’encavalcaven damunt d’unes altres. Malgrat això he assolit les diferents Fases que havia dividit en diferents intervencions:

- Fase 1: Coneixement del Centre i del treball de l’Equip d’Atenció a la Diversitat (EAD)

- Fase 2: Coneixement dels casos concrets.

- Fase 3: Anàlisi dels casos.

- Fase 4: Proposta d’intervenció.

Malgrat tenir les fases perfectament delimitades, a la pràctica, les Fases 3 i 4 no sempre es comportaven com a apartats diferents i la Fase 1 es pot dir que s’ha anat allargant durant tot el Pràcticum, ja que habitualment sorgien noves propostes i interrogants que feien que l’EAD es qüestionés intervencions segons les diferents demandes i comentaris que rebien dels companys de Centre. Personalment, estic molt contenta amb el Pràctium que he fet. He après moltíssim i la meva tutora i els docents del Centre m’han facilitat molt la feina. Per tant, els estic molt agraïda.

Escola i socialització emotiva

A partir del cas de l'E.A. he anat trobant diferent informació sobre el procés de socilització del nen i m'agradaria compartir amb vosaltres, de manera resumida, el que he llegit en un llibre citat en la bibliografia lateral sobre la integració dels nens en el teixit social. En un capítol d'aquesta obra es contraposa el que el grup social fa per assegurar-se que els nens i els joves s'integrin al sistema i les representacions i pràctiques que els propis socilitzats viuen en el procés social.

G.H. Mead creu que individu i societat són inseparables i que dins de cada un de nosaltres existeix "el que jo sóc" (me) , reflex social que remet a les espectatives de la societat, i un "jo" (I), que representa l'autonomia, la part més espontània i independent de la nostra personalitat. La interacció entre el que sóc i el jo tenen com a resultat la socialització i, al mateix temps, la individualització. A partir d'aquí, és quan cal que ens plantegem la importància de les emocions en tot el procés.

Piaget havia estudiat la part activa que té el nen en la socialització des d'un punt de vista cognitiu i no tant emotiu. Alguns aspectes de la socilització emotiva estan molt poc explorats i es treballen de manera insuficient a les escoles.

Segons els autors del llibre, la lògica del procés social té tres elements primordials:

- Les representacions, les percepcions que tenen els nens dels diferens agents de socilització: quina percepció tenen del pare i la mare, dels educadors, dels seus semblants i de la seva pròpia funció?
- Les emocions referents als processos de socialització, especialment a l'aula i en la família: Com es representen, com viuen, com administren els seus sentiments en diferents contextos?
- Les estratègies que desenvolupen per obtenir els seus objectius en la socialització o com reaccionen a les intervencions dels diferents agents que intervenen en la socialització.

Dis d'aquesta triada, les emocions ocupen un lloc central, que s'ha de tenir en compte a l'hora d'intervenir amb infants i joves i on també ocupa un lloc primoridal la família i la seva intervenció en la socialització dels nens.

Finalment, d'excursió al bosc

Ahir vam anar d'excursió tots els grups d'Educació Infantil i, amb la intenció d'observar com es comporten alguns nens fora del Centre, m'hi vaig apuntar i, a més, vaig poder ajudar les mestres a tenir més o menys controlat un grup de 150 infants. Em van demanar que em posés amb els nens de P4, cosa que m'anava d'allò més bé per observar l'E.A. Vam anar a Arenys de Munt i vam passar el dia a la muntanya recollint fruits de la tardor. El que vaig poder observar de l'E.A és:
- Parla i juga moltes estones sola, en el seu món.
- Quan em veia s'acostava i, si li oferia la mà, venia amb mi. També em busca i sol·licita atenció quan es troba en alguna dificultat.
- No és tan solitària com sembla. Buscava la companyia d'altres nens, però ells no hi estaven interressats. Els recursos que utilitzava no eren erronis: volia donar-los la mà o els oferia alguna cosa per cridar la seva atenció.
- Com a conseqüència, corria amunt i avall jugant i parlant sola.
- Va acabar de parella amb un nen que no té res en comú amb ella, que l'any que ve continuarà a P4, molt immadur i amb poc llenguatge.
- La pregunta és: com és que els nens no l'acullen o accepten que jugui amb ells?

En la meva opinió, crec que s'ha d'insistir a la família perquè continuï amb el treball a DAPSI per poder valorar i aprofundir en les dificultats de socialització que mostra la nena.

El instinto de juego

L'EVOLUCIÓ DE L'E.A. EN QUATRE LÍNIES

Bé, potser no seran quatre línies, però sí que serà un resum. Vaig observar la nena en quatre ocasions en total, a l'aula i al pati i en activitats diferents, amb una periodicitat de quinze dies, més o menys.

• Al començament, coincidint amb la primea quinzena de curs, la nena estava força desconnectada. A l'aula, parlava molta estona sola i jugava amb les mans. Cridava l'atenció que, si la mestra li preguntava alguna cosa, ella contestava. Semblava que no hi era però, evidentment, en algun moment connectava.
• Al pati jugava molt sola, fugia del conflicte. Es trobava amb els nens, no els buscava, tot i que alguna vegada els somreia i jugava amb ells, però poca estona.
• En la quarta sessió, em vaig seure al seu costat i li anava demanant que m'expliqués què feia. L'objectiu era saber si em contestava de manera coherent. Havia d'escriure el nom de la nena del seu costat i després dibuixar els seus amics. El dibuix és madur, l'escriptura bona, tot i que mostra alguns dubtes. Alguna vegada escriu en efecte mirall (de dreta a esquerra).
• En l'última sessió, l'E.A. parla més amb mi. En dues ocasions el comentari es relaciona amb el que està pensant en el seu joc interior, però la majoria de vegades està connectada i juga més amb els nens. Em demana coses i no li molesta que segui amb ella. Fins i tot em demana que li vigili l'entrepà mentre va al lavabo!
  

La meva tutora està contenta amb el canvi. Diu que la veu molt millor. Em comenta que no hem de pensar mai que la nostra intervenció és innocua, que només pel fet d'estar a l'aula ja influenciem en la seva dinamica i que es fa evident que el fet que jo hi sigui la fa estar més pendent del seu voltant. Penso que segurament exagera i que té més pes que ja han passat dos mesos i està més adaptada a la tornada a l'escola, però és evident que l'E.A. ha canviat molt des de la primera observació i això és una bona notícia.