HI HAVIA UNA VEGADA...

“Hi havia una vegada una princesa. Estava contenta i se n’anava al castell on hi havia els seus amics. Feien una festa, però a dins del castell la princesa ja no estava contenta. Estava trista, plorava, la feien fora del castell. Es va quedar a fora, de nit. Tenia por perquè estava sola. I què podem fer per ajudar la princesa? Res. Està sola, plora, és de nit”.
I després d’explicar-nos aquesta història, la petita J. va marxar cap a la classe. Abans de sortir, es va girar, va mirar la seva companya d’aula, que encara estava acabant el dibuix, i li va dir: "Et quedes sola, eh?”.

QUATRE PINZELLADES

Dijous passat va tornar a ser un dia molt atrafegat a l’escola: tres entrevistes amb pares, observació de tres nenes de 1er, reunió ràpida amb Serveis Socials i reunió amb els mestres de primer per comentar els resultats de les proves de maduresa passades a final de P5,... I això en un matí. L’EAD s’està planejant augmentar les hores de la psicopedagoga, com a mínim en les puntes de més feina del curs.

De tot el que vam fer, destaco:

- La reunió amb Serveis Socials va ser molt curta. Es troben, si no hi ha cap urgència, un cop cada trimestre i valoren els diferents casos, la situació de les famílies i com intervé o pot intervenir SS. Hi ha dues assistents socials que es parteixen els casos segons el sector del poble on viuen: nord o sud. En acabar la reunió, les mestres i la meva tutora es queixen del poc temps que dediquen els serveis municipals (SS, EAP,...) a les escoles concertades.

- El treball a l’aula d’EE amb tres nenes de 6 anys a qui es va demanar que llegissin un text, enganxessin unes imatges (comprensió lectora) i fessin un dibuix lliure. Les tres van dibuixar princeses i, després, la psicopedagoga els demanava més detalls sobre el personatge: com es deia, quants anys tenia, si estava contenta i per què, ... Produeix alguna cosa semblant a l’angoixa veure que hi ha infants tan petits amb un futur tan complicat!

- A la reunió amb els tutors de primer, valorant els nens i els resultats de les proves de maduresa de final de P5, vaig comprovar que coincidien moltes vegades amb les impressions de la psicopedagoga. Malgrat això, aquesta trobada em va fer pensar que els alumnes s’emmirallen en les nostres expectatives. Hem d’anar molt en compte!!

- Cada família és diferent i el treball que fa amb el seu fill també. El més important és que el nen se senti estimat, atès i controlat.

EL NEN AMB SÍNDROME DE WEST

La Síndrome de West o dels espasmes és una malatia proc freqüent, greu, que es presenta durant els primers mesos de vida del bebè. Afecta més els nens que les nenes. L'infant presenta epilèsia greu amb seqüeles importants que produeixen algun retard en el seu desenvolupamnet.

Ahir vaig consultar els informes del nen de P3 amb aquesta síndrome. Com que té dictamen, hi ha molta informació sobre el seu procés.

a) Informe elaborat per l’EAP (segon trimestre 2011):
Es diu que acaba de tenir una germaneta i que la família té un nivell social i cultural alt i que compta amb el suport dels avis.
Se li va diagnosticar la Síndrome de West a l’Hospital de Sant Joan de Déu, se’l va medicar i es va afirmar que havia patit dany neurològic greu. Tractat al CDIAP des dels primers mesos, assisteix a diversos tractaments externs privats a les ciutats del voltant i fa un tractament específic amb “bits” a Madrid, dos cops al mes.
- Resum valoració psicopedagògica: Autonomia personal limitada, dificultat motiu, rigidesa corporal i immaduresa de la motricitat fina. Té gairebé 3 anys i no mostra joc simbòlic, ni interès pels objectes. És passiu, se l’ha d’acompanyar i qualsevol canvi precisa del suport de l’adult. Plora o somica sense estridències i no fa demandes relacionades amb les necessitats. L’adult ha d’animar-lo a fer activitats. Poc autònom a l’hora de menjar. No mostra llenguatge i no comparteix joc. Ignora els companys i necessita molt suport dels adults. Mostra poques emocions. Li costa imitar models i no busca relacionar-se. Diu poques paraules fonèticament semblants. Li costa interpretar el llenguatge de l’adult i no expressa cap emoció amb el rostre. Família amb expectatives poc adequades i un nivell d’exigència molt alt. Busquen recursos d’estimulació i tractaments alternatius. Són massa optimistes. Es troben en la fase de recerca i de no acceptació del trastorn.
- Orientacions per a l’escolarització: Pla d’acollida individualitzat per conèixer espais amb seguretat. La tutora ha de ser un referent afectiu. Objectius: autonomia, hàbits i relació social. Ajut dels mestres en activitats en espais diferents: pati, racons,... Atenció de pedagogia terapèutica dins l’aula dos o tres cops a la setmana. Depenent de l’evolució es valorarà un canvi d’escolaritat (Centre d’EE).

b) Informe de l’Hospital Sant Joan de Déu: Després de diarrees presenta espasmes de 5 minuts d’epilèpsia, amb antecedents familiars. El mediquen i persisteixen crisis de 4 a 5 episodis al dia. (L'informe és més extens i amb moltes dades mèdiques).

c) Informe de l’escola: Coordinació DAPSI (CDIAP) i escola d’abans de començar el curs: epilèpsia als 6 o 7 mesos provoca danys cerebrals i provoca retard mental. Els pares creuen que el psicòleg de DAPSI és antiquat i no volen dur-hi el nen. El nen mostra molt poc llenguatge, és inconstant i amb poca atenció.

d) Informe escola: 1a Entrevista amb la família
La mare es mostra molt esperançada en les possibilitats del nen. Diu que hi ha nens amb la síndrome que han arribat d’adults a la universitat. Se l’estimula amb el mètode PADOVAN (estimulació llenguatge motriu) el mètode BERARD i van a Madrid a estimular-lo amb “bits”. Admeten que li costa relacionar-se, però és carinyós i afectiu i li agrada estar amb nens. Li agrada ballar i el soroll alt, que no reconeix li fa por. No volen que el prejutgin i no el volen dur a DAPSI des que el terapeuta va dir que era un nen amb retard, el troben antiquat. Només accedeixen a continuar amb la logopeda.

- 2a entrevista amb la família: Els expliquen que tindrà una vetlladora 8 hores a la setmana. La mare admet que han deixat les sessions amb el psicòleg de DAPSI. Repassen les activitats del nen i, als anteriors tractaments d’estimulació citats, cal afegir-hi la natació. La mare diu que cada cop es deixa ajudar menys a casa i que ha guanyat en motricitat i autonomia.

Informació mètode PADOVAN:

http://estimulacionydesarrollo.blogspot.com/2007/11/el-mtodo-padovan-de-fonoaudiologa-y.html

Informació mètode BERARD:

http://www.vegakids.com/berard.htm

Bits d'intel·ligència:
http://ntic.educacion.es/w3//recursos/infantil/bits_de_inteligencia/pages/main.htm

PREVISORS

Ahir va tornar a ser un matí força ple per a la meva tutora del Pràcticum. De tot el que va fer, destaco la trobada, a primera hora, amb les mestres de P3. El motiu era detectar els alumnes que mostraven alguna deficiència en l’expressió oral. Com que els infants estaven jugant, l’especialista es va anar acostant a ells, individualment, amb la intenció d’explicar-los un conte i veure com es comunicaven. N’hi havia que no se’ls entenia res i algun que, malgrat feia l’esforç de comunicar-se oralment, era incapaç d’elaborar el so. Tot i això, mostrava un ampli ventall de recursos auxiliars per aconseguir la comunicació amb l’adult i la resta de companys. Va haver nens que no es van mostrar massa col·laboratius, alguns semblaven espantats. En aquests casos, la meva tutora desistia, no volia angoixar-los i s’apuntava els noms per valorar-los més endavant.
Va prioritzar els nens l’aniversari dels quals era a principis de l’any vinent, o sigui els més grans de l’aula. Per què? Doncs perquè el CDIAP (Centre de Desenvolupament Infantil i Detecció Precoç) o DAPSI, davant el gran nombre de casos que se li deriven, només admet a tractament nens que no hagin complert els 4 anys. El curs passat ja van tenir problemes en derivar un infant que feia quinze dies que havia estat el seu quart aniversari. Aquest curs han decidit ser previsors.

I JO VULL SER A TOT ARREU

Els dimarts al matí i els dijous, la meva tutora de Pràcticum va a l’escola a fer les tasques de psicòloga i psicopedagoga. Cada dia és diferent i estic aprenent moltes coses. Només entrem per la porta, alguna mestra se li acosta amb algun dubte o alguna demanda sobre algun nen de l’aula. Ella s’ho apunta tot a l’agenda per a tenir-ho present quan tingui una estona. Dimarts passat teníem una reunió amb l’EAP, ja que la persona que duia els casos del centre marxava i volia presentar la seva successora. A la reunió hi havia el director de l’escola i l’equip d’atenció a la diversitat (format per dues mestres d’Educació Especial i la meva tutora). Es va parlar dels casos que hi havia pendents de valorar per l’EAP i de com treballarien d’ara en endavant. La nova especialista deia que seguiria la línia de la primera, que assistia amb poca regularitat i la psicòloga li passava ja els casos valorats. Es va comentar que a l’EAP tenien molts casos i que l’escola pública guanya a l’hora de prioritzar intervencions. En parlar de l’atenció a la diversitat del centre es va comptar, pel damunt, les hores de reforç, desdoblaments, PI, sortides dels nens amb les especialistes, grup de creativitat (altes capacitats),... i sortien al voltant de 90 hores setmanals.
Més tard vam tenir un parell d’entrevistes amb famílies: una dona que té dos fills sota custòdia de l’àvia per una malaltia mental transitòria de la mare i una parella amb una nena amb trets psicòtics on es fa evident l’acompanyament i l’espera que cal perquè acceptin que tenen un fill diferent. De moment, estan en el procés.
Quan tenim un moment, la meva tutora s’acosta a les classes de les mestres que li han fet demanda per saber més o menys de quina qüestió es tracta. Sempre compta amb els docents, no actua si no estan d’acord en alguna cosa. Li convé tenir-los de la seva banda. A ells i a totes les entitats que treballen amb els nens.
Dimarts passat em va demanar si preferia quedar-me a l’aula de Departament a consultar els informes dels casos en què he de basar el Pràcticum, però jo vaig pensar que ja tindria temps. Estic aprenent, vull ser a tot arreu.

PLA DE TREBALL

Us adjunto la part del Pla de Treball que correspon a les diferents fases de la intervenció:

FASE 1 : Coneixement del Centre i del treball de l’Equip d’Atenció a la Diversitat (EAD) DATA: 7/09 a 13/9 HORES: 10

Objectius:

Conèixer el context del centre: ubicació, entorn, tipologia,...
Observar com es treballa l’atenció a la diversitat a l’escola.
Observar com treballa l’EAD a l’inici de curs: coordinació, reunions, distribució dels grups de reforç, primeres coordinacions amb els mestres,...
Observar les diferents funcions i rols del professionals, segons el seu paper i participació en el centre.
Participar en les primeres reunions de curs: Claustre, EAD, equip d’EE, reunions de cicle,... tot i observant les dinàmiques que es generen, analitzant com treballen (metodologia i anàlisi de casos).
Observar d’on provenen les demandes que es fan a l’equip i com es realitzen.
Preguntar dubtes o qüestions.
Perfilar el pla de treball del Pràcticum I

Destinataris/àries: El centre i els diferents professionals que hi treballen.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

1. Reunions d’equip els dijous al matí per aclariment de dubtes, veure com es reparteixen les mestres d’EE els diferents nens amb qui treballen, la distribució dels grups de suport, projectes nous, propostes,...
2. Accedir a l’historial dels nens que observaré o valoraré al llarg del projecte: diagnòstics, informes de la psicopedagoga, valoracions dels docents,...

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

Observació
Anàlisi documental
Estudi del material

INDICADORS D’AVALUACIÓ

1. Conec, de manera general, com treballen la diversitat i les dificultats d’aprenentatge al Centre.
2. He pogut veure com treballa l’EAD i com es coordina amb els docents de les diferents etapes i cicles.
Conec les diferents funcions dels membres de l’EAD i els suports educatius de què disposa, així com quina és la seva coordinació.
He assistit a la distribució dels grups de suport i a la coordinació amb els mestres responsables.
He conegut, de manera inicial, els casos sobre els que plantejo el meu pràcticum.
He conegut diferents eines de valoració de les dificultats o diversitat dels alumnes.
Conec com es proposa la demanda d’intervenció o observació a l’equip d’EAD, especialment a la meva tutora.
He pensat el meu pla de treball i he plantejat dubtes i qüestions a la meva tutora.

FASE 2: Coneixements dels casos concrets
DATA: 15/9 a 27/9 HORES: 15

Objectius:
1. Conèixer més a fons els tres casos proposats per la tutora
Analitzar la informació de què disposo (mestres, DAPSI, escola bressol, família,...)
Conèixer les adaptacions o ajuts que es proporciones a l’aula:docents i vetlladora, si és el cas.
Complementar la informació amb entrevistes als docents i amb la informació que em pugui proporcionar la meva tutora.

Destinataris/àries: en S.W, l'E.A i l’A.C i els seus tutors.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

1. Consultar els expedients dels alumnes valorats
Conèixer les diferents proves o valoracions que han passat a l’escola
Coordinació amb els tutors per poder observar els nens a l’aula
Conèixer diferents proves de competències i capacitats específiques: TALEC, AEI, WISC,...

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

1.Entrevistes amb els tutors i d’altres professionals (mestres d’EE, psicòleg de DAPSI, vetlladora,...)
2. Anàlisi de l’expedient personal
3. Notes de camp

INDICADORS D’AVALUACIÓ

1. He pogut accedir a la informació necessària per a començar la valoració dels alumnes .
2. M’he entrevistat amb diferents agents educatius: tutors, altres docents, vetlladora, família,..
3. He conegut diferents eines diagnòstiques.
4. He començat a observar els nens.

FASE 3 : Anàlisi dels casos
DATA: 4/10 a 15/11 HORES: 30

Objectius

1.Coneixer i analitzar les diferents demandes i necessitats.
2. Ajustar la demanda de manera conjunta.
3.Anàlitzar el context individual de cada alumne a través del seu expedient: dades familiars, aspectes mèdics, llengua materna, procés d’escolaritat, suports psicològics (si n’hi ha),...
4. Conèixer els nens en l’entorn escolar.
5. Conèixer l’entorn familiar dels nens.
6. Fer la valoració psicopedagògica.

Destinataris/àries: en S.W, l'E.A i l’A.C, els docents i la família

ACTIVITATS I CONTINGUTS

1. Segons els alumnes:

a) S.W:
- Conèixer els informes mèdics, psicològics i escolars (llar d’infants)
- Entrevistar-me amb el psicòleg de DAPSI per consensuar quines pautes de treball podem oferir a la tutora.
- Observar el nen en diferents espais i tasques escolar.
- Observar la tasca de la vetlladora i com intervé.
- Conèixer quines dificultats i inquietuds mostra l’equip docent.
- Contactar amb la família.
- Analitzar tota la informació extreta de les activitats anteriors.

b) E.A:
- Conèixer el treball que es va fer el curs passat al DAPSI i entrevistar-me amb la psicòloga per conèixer la seva evolució.
- Observar la nena en diferents espais i tasques escolars.
- Valorar les capacitats de relació social i d’interacció amb d’altres nens i adults mitjançant alguna prova psicomètrica o d’altres.
- Conèixer com hi intervé l’equip docent.
- Contactar amb la família per valorar quina percepció tenen de les dificultats que mostra la seva filla i del treball fet al DAPSI.
- Analitzar tota la informació extreta de les activitats anteriors.

c) A.C:
- Conèixer els informes escolars i la valoració psicològica en diferents etapes de l’escolaritat[1].
- Entrevista amb el nen.
- Valorar les seves capacitats a partir de proves psicomètriques.
- Valorar, a partir dels resultats i l’entrevista, la conveniència d’incloure’l en el grup de Creativitat per a alumnes amb altes capacitats.
- Conèixer com treballen els nens a l’aula de Creativitat
- Conèixer quina opinió en té la família.
- Analitzar tota la informació extreta de les activitats anteriors.


INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

1. Pautes d’observació
2. Proves de competència i capacitats
3. Coordinació amb el tutor i altres agents educatius (DAPSI, vetlladora,
altres docents, mestres d’EE,...)
4. Entrevista amb la família.
5. Notes de camp.
6. Proves diagnòstiques (WISC i d’altres que em recomani la tutora)


INDICADORS D’AVALUACIÓ

1. M’he entrevistat amb els diferents professionals implicats en els casos
2. He observat com es passen proves diagnòstiques i n’he passat alguna.
3. He observat els nens en diferents situacions
4. He valorat la intervenció adequada juntament amb la tutora
5. He vist com es treballa a l’aula de Creativitat.
6. M’he entrevistat amb els alumnes, la família, els especialistes,... (segons cada cas)
7. Tinc la informació necessària per elaborar una proposta (informe) per a treballar les dificultats de S.W i E.A. i per valorar, juntament amb la meva tutora de pràctiques si l’A.C forma part del grup d’alumnes de Creativitat.


FASE 4 : Proposta d’intervenció i elaboració dels informes
DATA: 15/11 a 1/12 HORES: 20

Objectius:

1. Col·laborar en la redacció o complementació dels informes a partir de la informació obtinguda en la fase anterior.
2. Definir les propostes de treball més adequades, juntament amb l’equip d’EAD i comptant amb la complicitat dels mestres
3. Conèixer les opcions de treball en funció de les dificultats mostrades.

Destinataris/àries: Els nens avaluats, els docents, la família i el mateix centre educatiu

ACTIVITATS I CONTINGUTS

1. Revisió del treball dut a terme fins llavors amb l’EAD i els docents.
2. Concreció escrita dels objectius que s’han d’aconseguir en els nens amb NEE.
3. Proporcionar recursos i tècniques a partir dels que ja utilitzen els propis docents.
4. Marcar unes pautes de relació amb les famílies que afavoreixin els canals de comunicació.
5. Oferir eines o procediments d’avaluació dels canvis produïts a l’aula o a es estones de lleure.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
1. Informe
2. Reunió de l’equip
3. Coordinació amb els docents de Cicle Infantil i Superior, especialment amb les tutores.
4. Indicacions per valorar les intervencions i ajustar-les

INDICADORS D’AVALUACIÓ
1. L’informe recull els fets i informacions que la fase anterior ha proporcionat
2. S’han escollit les opcions de treball més ajustades a les necessitats
3. He reflexionat i posat per escrit les dificultats mostrades pels alumnes i les possibles respostes.
4. Les tutores hi col·laboren i hi estan d’acord.

FASE 5 : Revisió de la proposta
En les intervencions psicopedagògiques és imprescindible avaluar i revisar la proposta. Intentaré anar recollint informació per valorar alguna intervenció durant el Pràcticum, per qüestió de temps aquesta fase no la podré dur a terme de manera efectiva.

[1] En aquest centre es passen diferents proves psicomètriques a tots els alumnes quan acaben l’Etapa Infantil i quan comencen el Cicle Superior.

EL PROJECTE

Estic realitzant el Pràcticum en una escola concertada d'educació infantil i primària de Montcada i Reixach. És un Centre que compta, des de P3, amb dues línies per curs i on la meva tutora realitza tasques d'assessorament psicopedagògic. Tot i que no era la primera opció de treball que contemplava a l'hora de fer el Pràcticum, estic molt satisfeta amb l'experiència ja que puc veure sense cap entrebanc com actuen a l'hora de valorar les diferents dificultats d'arpenentatge i la intervenció en l'atenció a la diversitat.
Així doncs els objectius del Pràcticum són:

• Conèixer com es treballa al Centre la diversitat i les dificultats d'aprenentatge.



• Valorar l'anàlisi i la demanda i observar i participar quan sigui possible del diagnòstic.



• Observar la coordinació entre els membres de l'Equip a l'Atenció a la Diversitat (EAD) i entre ells i la resta d'agents educatius (EAP, CSMIJ, DAPSI, EAIA, Serveis Socials,...)



• Participar en l'observació, proves tests i reunions amb docents i entrevistes amb la família.



• Observar com s’avaluen les necessitats educatives d’alguns alumnes i com es retorna aquest treball al docent.



• Elaboració d'informes a partir de totes les dades recollides.



• Proposta d'intervenció per donar resposta a la diversitat o a les dificultats.

Per aconseguir aquests objectius, la meva tutora m'ha aconsellat l'obsrvació i intervenció en tres camps diferents d'atenció a la diversitat i a les NEE, concretat en tres casos:

- Un nen de tres anys diagnosticat de síndrome de West. Ha estat atès pel DAPSI (CDIAP) i la psicopedagoga compta amb molta informació clínica, familiar i de l'entorn de d'infant. Compta amb l'ajut d'una vetalladora cinc hores a la setmana. A partir d'ara el coneixerem amb les inicials S.W.

- Una nena de P4 a qui es va començar a observar el curs pasat i que mostra poca connexió amb la realitat i poc interès per jugar amb els companys. Mostra un joc simbòlic molt ric que no comparteix amb la resta dels nens. La coneixerem en aquest treball amb les sigles E.A.

- Un alumnes d'altes capacitats a qui coneixerem amb les sigles A.C. per diagnosticar i incloure en un grup de treball (grup de Creativitat amb una mitjana de cinc integrants) creat per a aquests alumnes el curs passat i on hi participen, en general, nens de Cicle Superior.