Els dimarts al matí i els dijous, la meva tutora de Pràcticum va a l’escola a fer les tasques de psicòloga i psicopedagoga. Cada dia és diferent i estic aprenent moltes coses. Només entrem per la porta, alguna mestra se li acosta amb algun dubte o alguna demanda sobre algun nen de l’aula. Ella s’ho apunta tot a l’agenda per a tenir-ho present quan tingui una estona. Dimarts passat teníem una reunió amb l’EAP, ja que la persona que duia els casos del centre marxava i volia presentar la seva successora. A la reunió hi havia el director de l’escola i l’equip d’atenció a la diversitat (format per dues mestres d’Educació Especial i la meva tutora). Es va parlar dels casos que hi havia pendents de valorar per l’EAP i de com treballarien d’ara en endavant. La nova especialista deia que seguiria la línia de la primera, que assistia amb poca regularitat i la psicòloga li passava ja els casos valorats. Es va comentar que a l’EAP tenien molts casos i que l’escola pública guanya a l’hora de prioritzar intervencions. En parlar de l’atenció a la diversitat del centre es va comptar, pel damunt, les hores de reforç, desdoblaments, PI, sortides dels nens amb les especialistes, grup de creativitat (altes capacitats),... i sortien al voltant de 90 hores setmanals.
Més tard vam tenir un parell d’entrevistes amb famílies: una dona que té dos fills sota custòdia de l’àvia per una malaltia mental transitòria de la mare i una parella amb una nena amb trets psicòtics on es fa evident l’acompanyament i l’espera que cal perquè acceptin que tenen un fill diferent. De moment, estan en el procés.
Quan tenim un moment, la meva tutora s’acosta a les classes de les mestres que li han fet demanda per saber més o menys de quina qüestió es tracta. Sempre compta amb els docents, no actua si no estan d’acord en alguna cosa. Li convé tenir-los de la seva banda. A ells i a totes les entitats que treballen amb els nens.
Dimarts passat em va demanar si preferia quedar-me a l’aula de Departament a consultar els informes dels casos en què he de basar el Pràcticum, però jo vaig pensar que ja tindria temps. Estic aprenent, vull ser a tot arreu.
Més tard vam tenir un parell d’entrevistes amb famílies: una dona que té dos fills sota custòdia de l’àvia per una malaltia mental transitòria de la mare i una parella amb una nena amb trets psicòtics on es fa evident l’acompanyament i l’espera que cal perquè acceptin que tenen un fill diferent. De moment, estan en el procés.
Quan tenim un moment, la meva tutora s’acosta a les classes de les mestres que li han fet demanda per saber més o menys de quina qüestió es tracta. Sempre compta amb els docents, no actua si no estan d’acord en alguna cosa. Li convé tenir-los de la seva banda. A ells i a totes les entitats que treballen amb els nens.
Dimarts passat em va demanar si preferia quedar-me a l’aula de Departament a consultar els informes dels casos en què he de basar el Pràcticum, però jo vaig pensar que ja tindria temps. Estic aprenent, vull ser a tot arreu.
Hola Lourdes!
ResponderEliminarJo vaig començar les pràctiques el divendres, i per ser el meu primer dia em vaig saturar d'informació sobre les tasques que desenvolupada la meva tutora del centre (psicòloga) que des del meu punt de vista és realment un excés de feina que duu a sobre. També em va pasar algo semblant en el sentit que volia "estar a tot arreu" o si més no, "saber-ne de tot" per poder realitzar les tasques, una feina que poc a poc vaig descobrint i em van motivant....
Ens anem llegint!