Es diu que acaba de tenir una germaneta i que la família té un nivell social i cultural alt i que compta amb el suport dels avis.
Se li va diagnosticar la Síndrome de West a l’Hospital de Sant Joan de Déu, se’l va medicar i es va afirmar que havia patit dany neurològic greu. Tractat al CDIAP des dels primers mesos, assisteix a diversos tractaments externs privats a les ciutats del voltant i fa un tractament específic amb “bits” a Madrid, dos cops al mes.
- Resum valoració psicopedagògica: Autonomia personal limitada, dificultat motiu, rigidesa corporal i immaduresa de la motricitat fina. Té gairebé 3 anys i no mostra joc simbòlic, ni interès pels objectes. És passiu, se l’ha d’acompanyar i qualsevol canvi precisa del suport de l’adult. Plora o somica sense estridències i no fa demandes relacionades amb les necessitats. L’adult ha d’animar-lo a fer activitats. Poc autònom a l’hora de menjar. No mostra llenguatge i no comparteix joc. Ignora els companys i necessita molt suport dels adults. Mostra poques emocions. Li costa imitar models i no busca relacionar-se. Diu poques paraules fonèticament semblants. Li costa interpretar el llenguatge de l’adult i no expressa cap emoció amb el rostre. Família amb expectatives poc adequades i un nivell d’exigència molt alt. Busquen recursos d’estimulació i tractaments alternatius. Són massa optimistes. Es troben en la fase de recerca i de no acceptació del trastorn.
- Orientacions per a l’escolarització: Pla d’acollida individualitzat per conèixer espais amb seguretat. La tutora ha de ser un referent afectiu. Objectius: autonomia, hàbits i relació social. Ajut dels mestres en activitats en espais diferents: pati, racons,... Atenció de pedagogia terapèutica dins l’aula dos o tres cops a la setmana. Depenent de l’evolució es valorarà un canvi d’escolaritat (Centre d’EE).
d) Informe escola: 1a Entrevista amb la família
La mare es mostra molt esperançada en les possibilitats del nen. Diu que hi ha nens amb la síndrome que han arribat d’adults a la universitat. Se l’estimula amb el mètode PADOVAN (estimulació llenguatge motriu) el mètode BERARD i van a Madrid a estimular-lo amb “bits”. Admeten que li costa relacionar-se, però és carinyós i afectiu i li agrada estar amb nens. Li agrada ballar i el soroll alt, que no reconeix li fa por. No volen que el prejutgin i no el volen dur a DAPSI des que el terapeuta va dir que era un nen amb retard, el troben antiquat. Només accedeixen a continuar amb la logopeda.
- 2a entrevista amb la família: Els expliquen que tindrà una vetlladora 8 hores a la setmana. La mare admet que han deixat les sessions amb el psicòleg de DAPSI. Repassen les activitats del nen i, als anteriors tractaments d’estimulació citats, cal afegir-hi la natació. La mare diu que cada cop es deixa ajudar menys a casa i que ha guanyat en motricitat i autonomia.
Informació mètode PADOVAN:http://ntic.educacion.es/w3//recursos/infantil/bits_de_inteligencia/pages/main.htm
Lourdes gràcies per compartir aquestes pàgines amb nosaltres.
ResponderEliminarSusana