PREVISORS

Ahir va tornar a ser un matí força ple per a la meva tutora del Pràcticum. De tot el que va fer, destaco la trobada, a primera hora, amb les mestres de P3. El motiu era detectar els alumnes que mostraven alguna deficiència en l’expressió oral. Com que els infants estaven jugant, l’especialista es va anar acostant a ells, individualment, amb la intenció d’explicar-los un conte i veure com es comunicaven. N’hi havia que no se’ls entenia res i algun que, malgrat feia l’esforç de comunicar-se oralment, era incapaç d’elaborar el so. Tot i això, mostrava un ampli ventall de recursos auxiliars per aconseguir la comunicació amb l’adult i la resta de companys. Va haver nens que no es van mostrar massa col·laboratius, alguns semblaven espantats. En aquests casos, la meva tutora desistia, no volia angoixar-los i s’apuntava els noms per valorar-los més endavant.
Va prioritzar els nens l’aniversari dels quals era a principis de l’any vinent, o sigui els més grans de l’aula. Per què? Doncs perquè el CDIAP (Centre de Desenvolupament Infantil i Detecció Precoç) o DAPSI, davant el gran nombre de casos que se li deriven, només admet a tractament nens que no hagin complert els 4 anys. El curs passat ja van tenir problemes en derivar un infant que feia quinze dies que havia estat el seu quart aniversari. Aquest curs han decidit ser previsors.