Finalment, d'excursió al bosc

Ahir vam anar d'excursió tots els grups d'Educació Infantil i, amb la intenció d'observar com es comporten alguns nens fora del Centre, m'hi vaig apuntar i, a més, vaig poder ajudar les mestres a tenir més o menys controlat un grup de 150 infants. Em van demanar que em posés amb els nens de P4, cosa que m'anava d'allò més bé per observar l'E.A. Vam anar a Arenys de Munt i vam passar el dia a la muntanya recollint fruits de la tardor. El que vaig poder observar de l'E.A és:
- Parla i juga moltes estones sola, en el seu món.
- Quan em veia s'acostava i, si li oferia la mà, venia amb mi. També em busca i sol·licita atenció quan es troba en alguna dificultat.
- No és tan solitària com sembla. Buscava la companyia d'altres nens, però ells no hi estaven interressats. Els recursos que utilitzava no eren erronis: volia donar-los la mà o els oferia alguna cosa per cridar la seva atenció.
- Com a conseqüència, corria amunt i avall jugant i parlant sola.
- Va acabar de parella amb un nen que no té res en comú amb ella, que l'any que ve continuarà a P4, molt immadur i amb poc llenguatge.
- La pregunta és: com és que els nens no l'acullen o accepten que jugui amb ells?

En la meva opinió, crec que s'ha d'insistir a la família perquè continuï amb el treball a DAPSI per poder valorar i aprofundir en les dificultats de socialització que mostra la nena.

El instinto de juego

L'EVOLUCIÓ DE L'E.A. EN QUATRE LÍNIES

Bé, potser no seran quatre línies, però sí que serà un resum. Vaig observar la nena en quatre ocasions en total, a l'aula i al pati i en activitats diferents, amb una periodicitat de quinze dies, més o menys.

• Al començament, coincidint amb la primea quinzena de curs, la nena estava força desconnectada. A l'aula, parlava molta estona sola i jugava amb les mans. Cridava l'atenció que, si la mestra li preguntava alguna cosa, ella contestava. Semblava que no hi era però, evidentment, en algun moment connectava.
• Al pati jugava molt sola, fugia del conflicte. Es trobava amb els nens, no els buscava, tot i que alguna vegada els somreia i jugava amb ells, però poca estona.
• En la quarta sessió, em vaig seure al seu costat i li anava demanant que m'expliqués què feia. L'objectiu era saber si em contestava de manera coherent. Havia d'escriure el nom de la nena del seu costat i després dibuixar els seus amics. El dibuix és madur, l'escriptura bona, tot i que mostra alguns dubtes. Alguna vegada escriu en efecte mirall (de dreta a esquerra).
• En l'última sessió, l'E.A. parla més amb mi. En dues ocasions el comentari es relaciona amb el que està pensant en el seu joc interior, però la majoria de vegades està connectada i juga més amb els nens. Em demana coses i no li molesta que segui amb ella. Fins i tot em demana que li vigili l'entrepà mentre va al lavabo!
  

La meva tutora està contenta amb el canvi. Diu que la veu molt millor. Em comenta que no hem de pensar mai que la nostra intervenció és innocua, que només pel fet d'estar a l'aula ja influenciem en la seva dinamica i que es fa evident que el fet que jo hi sigui la fa estar més pendent del seu voltant. Penso que segurament exagera i que té més pes que ja han passat dos mesos i està més adaptada a la tornada a l'escola, però és evident que l'E.A. ha canviat molt des de la primera observació i això és una bona notícia.

PER ÚLTIM, EL CAS DE L'E.A.

L’E.A. és una nena de 4 anys, filla única, que per recomanació de la psicòloga del centre va començar a ser tractada a DAPSI el curs passat. La mare no sabia quin era el problema o el minimitzava encara que veia que hi havia alguna cosa que no anava be perquè semblava que a l’E.A. el món que l’envoltava no l’interessava gens.

Així doncs, a DAPSI van començar a treballar amb ella la socialització mitjançant el joc. L’objectiu era poder entrar en el joc de la nena i intervenir, observant quina era la seva reacció. Així doncs, jugava durant la sessió amb el professional; l'objectiu era que compartís el seu joc amb l'especialista i, a partir d'aquí, amb els altres infants.

Aquest curs, en una entrevista amb la mare, aquesta diu que la nena està molt bé i que no li cal anar a DAPSI, que ara la nena ja juga amb els altres nens i els busca, encara que segueix preferint jugar sola. La meva tutora em proposa que l'observi en diferents espais i situacions per veure com es interacciona amb els nens i els adults.

PER TANT...

En conclusió, després de parlar amb la tutora de P3 i la vetlladora, es confirma que la intervenció va per bon camí. La vetlladora ha entès quin és el seu paper a l’aula i la mestra està més contenta i relaxada amb la seva feina. Ambdues estan d’acord en què no s’han de reduir hores d’atenció a l’infant. Així, doncs, quedem amb la psicopedagoga que tornarà a valorar la situació després de Nadal, cap al febrer. Restem a l’espera del nen que ha de venir a P4, desitjant que s’adapti bé i no necessiti la vetlladora perquè no sabríem d’on treure-li hores per atendre’l.

... I AMB LA MESTRA

Amb la tutora de P3 només havia de valorar si hi havia hagut algun canvi en l’atenció que la vetlladora dedicava a en S.W. La mestra va confirmar que, des de feia quinze dies estava molt contenta amb la Teresa, ja no li fa tot al nen i li marca límits més clarament. Havien consensuat quatre coses que havien de millorar: no ajudar-lo a pujar i baixar escales, deixar que es posés la bata sol i ajudar-lo només quan no se’n sortia, fer-li fer els treballs que feien els altres,... Els objectius que vol del nen en aquest trimestre són molt bàsics: que es posi la bata i la pengi, que agafi la bossa de l’esmorzar i que deixi la llibreta a la carpeta. Creu que està bé tenir vuit hores de vetlladora per al S.W., no menys, com a mínim durant el primer trimestre, perquè l’ajuda a estar connectat. Ha comprovat que el nen repeteix les rutines, però encara no sap si entén alguna cosa.

LA MEVA INTERVENCIÓ... AMB LA VETLLADORA

Després de quedar amb la mestra i la vetlladora, vaig elaborar un petit qüestionari per centrar una mica la informació que havia de tenir en compte i que ajudés a relaxar una mica la conversa amb la vetlladora. La meva tutora em va comentar que creia que un dels problemes que tenia aquesta professional és que havia establert un vincle afectiu poc recomanable amb en S.W., la superprotecció, i això no ajudava el nen ni la Teresa. Per tant, em va dir que em fixés en com me’n parlava, tot i que creia que havia entès quin era el seu paper després de parlar-hi.

Vam quedar un matí a l’hora del pati, mentre ella vigilava en S.W. i l’atenia quan era necessari. Vaig començar parlant de coses generals per relaxar l’ambient: quants anys duia a l’escola, quants cursos feia que acompanyava nens amb NEE, si li agradava la feina,... Li vaig comentar com em semblava d’important la seva tasca. En principi semblava desconfiada, però al cap d’una estona ja em parlava de manera entusiasta de tots els casos que duia. Llavors, ens vam centrar amb en S.W. i em va dir que era molt petit i tenia moltes dificultats, però que havia millorat una mica: ara ja es penjava la bata i anava a buscar l’esmorzar a la bosseta. Sabia que el dia de la Castanyada s’havia portat malament i la tutora de P3 li havia dit que se li havien de posar límits. Ara ella ho feia, ja no l’ajudava a pujar i baixar escales i el feia treballar a l’aula encara que el que fes amb un full fos estripar-lo. Creia que no havia de tenir més hores de vetlladora, però tampoc menys.

Durant l’estona que va durar la conversa, en S.W. la va venir a buscar moltes vegades, no parla, l’estira de la mà. Si no li fas cas acaba marxant. La reclama perquè vol una de les motos amb què juguen els nens al pati. Alguna vegada, la vetlladora no pot evitar aixecar-se i demanar a un altre nen que li deixi a S.W la moto, però es controla per no anar cada cop que la demana. Crec que està en el bon camí i que va entendre el que havia de fer.

TREBALLANT PER A L'ENTESA

Fa uns dies, la mestra de P3 on hi el nen amb síndrome de West va parlar amb la meva tutora de la tasca de la vetlladora a l’aula. Deia que, malgrat ja havia comentat amb la Teresa algunes de les seves actuacions amb en S.W., durant la celebració de la castanyada el nen s’havia portat molt malament i creia que se li estaven permeten comportaments que en la resta dels alumnes serien inacceptables. D’altra banda, les tasques que feien a P3, tot i haver la vetlladora per ajudar-lo, no les acabava fent. No volia enfrontar-se amb la Teresa, però no se sentia gens còmoda. Per acabar-ho d’adobar, estava a punt d’arribar un nen nou a P4 precedit per informes del Departament i de l’últim centre on havia estat on s’advertia dels seus impulsos agressius i la mestra estava molt preocupada. “Potser necessitarà la vetlladora”- li va dir a la psicòloga.

La meva tutora va iniciar les següents actuacions:

- Va insistir a la mestra de P3 en què en S.W. havia de fer el major nombre d’activitats possibles per poder portar a la família l’àlbum de Nadal. És una evidència del seu retard i una via per poder seguir treballant amb els pares l’acceptació de la discapacitat del nen. D’altra banda, creia que era important que acordés amb ella quins eren els objectius mínims que volia aconseguir amb l’infant. Es va oferir a ser-hi si la mestra de P3 així ho volia.

- Va parlar amb la vetlladora i li va insistir en algunes pautes imprescindibles per treballar amb el nen: ajudar-lo en les activitats de l’aula, fer-lo participar del racons, els contes, la rotllana,... i, sobretot, limitar les conductes inadequades.

- Em va encomanar de parlar amb elles quinze dies més tard i valorar si les coses anaven millor i si era possible treure hores d’assistència d’en S.W. per cedir-les, si era necessari, al nouvingut que semblava tan problemàtic.

Què fa la vetlladora?

La figura del vetllador/a (auxiliar d’educació especial) és imprescindible quan parlem d’escola inclusiva. El problema més greu el representa les hores de vetlladora que tenen alguns nens en relació amb les dificultats específiques que demostren. A l’escola on faig el Pràcticum, la vetlladora treballa 25 hores setmanals que ha de repartir entre set nens amb dificultats molt diferents: discapacitat visual, trastorns obsessius compulsius (TOC), trets autistes, síndrome de West,... La funció de la vetlladora és:

• Ajudar els nens amb NEE en els seus desplaçaments dins i fora del centre, garantir-ne la higiene postural i la mobilitat, vetllar per l’autonomia personal de l’alumne, garantir que participi en les activitats de l’aula i el centre,...
• Vigilar i ajudar l’alumnat que ho necessiti a les hores d’entrada i sortida del centre, durant el temps d’esbarjo i en el menjador.
  
• Aportar informació al professorat sobre les activitats i actuacions de l’alumnat amb NEE que atén.
  
• Realitzar les tasques relacionades a l’atenció a aquests alumnes que li encomani el director/a del centre o el professorat.

Teresa és el nom fictici de la vetlladora del centre on faig pràctiques i reparteix les seves hores segons les necessitats dels nens. És clarament insuficient l'horari que li ha otorgat el departament, però això es deu a què, malgrat ser molt necessària per a diversos alumnes, només s'ha concedit el seu servei per acompanyar un nen. L'escola ha decidit que, davant les necessitats reals, havia de repartir l'horari per tal de donar un cert respir als tutors dels cursos on hi ha nens amb NEE importants.

Altas Capacidades en Educación.wmv

En teoria...

... les avaluacions d’Altes Capacitats on es fa servir un WISC-R i donen Coeficients d’intel·ligència superiors a 130, només permeten afirmar que en trobem davant d’un cas de talent verbal o acadèmic, pel tipus de capacitats que es posen en joc en aquesta prova. Per tant, poden passar desapercebuts individus amb talent matemàtic, figuratiu o amb talent lògic, per exemple.

Tampoc no és possible saber si un nen identificat com a precoç mantindrà aquestes habilitats, o sigui, acabarà sent un alumne superdotat fins que no arribi al final del seu desenvolupament.

Com justifiquem, doncs, la creació d’un grup amb alumnes amb Altes Capacitats a l’escola de Primària? Segons els autors citats en la bibliografia lateral del blog, els nens identificats amb altes capacitats tenen el reconeixement legal per a ser atesos i “se’ls ha de considerar com a alumnes amb necessitats educatives especials a efectes educatius”. (López Andrada i altres, 2000). D’altra banda, seguint els mateixos autors, es recomana no usar el terme superdotació fins que el nen no arriba als 12 o 14 anys, tot i que cal que siguin identificats i atesos al més aviat possible.

L'A.C: característiques personals

L’A.C. és un nen de 10 anys i 9 mesos que havia anat a una altra escola, però va canviar de centre per tenir la seguretat d’accedir al centre privat on els seus pares volen que estudiï l’ESO i on, des del centre, deriven tots els alumnes de Primària que així ho volen. Té una germana de vuit anys. El pare treballa com a enginyer industrial i la mare treballa en una caixa de Sabadell. Dina a casa amb els avis. És castellanoparlant però entén i parla molt bé el català. És un alumne amb bones relacions socials a l’aula i fora del centre. És un noi inquiet, agradable, amb qui es pot mantenir una conversa de bon nivell, tímid i educat. Va a prendre a llegir de manera autònoma als 4 anys perquè volia jugar amb el seu pare a la PS. Fora de l’escola estudia música i toca dos instruments, canta en una coral, estudia anglès i juga a futbol. Li agrada molt fer esport. Dóna molta importància a la justícia i a la coherència. Aquest curs ha sortit subdelegat de curs després que ell mateix comentés a la tutora que sempre s’escollien els mateixos nens com a delegats. Així doncs, la mestra va proposar que els nens escollissin companys que no ho haguessin estat mai.

Els pares el veuen com un nen molt llest, el motiven i responen a les seves inquietuds.

Avaluació de la intel·ligència (WISC)

La psicopedagoga comença parlant amb el nen i li pregunta com se sent a l’aula. Defineix el seu grup com a molt xerraire. Se’l veu expectant però no excessivament nerviós. L’especialista comença a passar-li el WISC. Com que és un test molt llarg, ho fa en dues sessions. El nen respon molt bé, és exigent i constant i intenta fer-ho tot, no es dóna per vençut i es pren temps per pensar. Intenet respondre fins que la psicòloga li diu que potser és que és massa difícil, que no cal que ho contesti tot. Va de pressa, escolta i està tranquil.

Els resultats de l’escala de Wechsler són:

CI Verbal: 145

CI Manipulativa: 123

TOTAL: 139

Per tant, els resultats són molt bons i, a més, el nen està molt motivat.

L'aula de Creativitat per a alumnes amb altes capacitats

Els alumnes que en formen part són quatre nens i una nena, entre ell l’AC. L’objectiu és elaborar un projecte que exposaran a final de curs i que ha estat triat entre tots. La finalitat és oferir un espai per a què els nen puguin aportar materials i on s’acullin les seves inquietuds. A més, es reflexiona sobre les estratègies d’aprenentatge que fa servir cada alumne, es compara i es valora la dels altres i es reforça positivament les aportacions de cada membre.

José Antonio Marina - Educar: Una responsabilitat compartida

M'agradaria compartir aquest video amb vosaltres. És molt interessant la reflexió sobre com i qui ha de fomentar el canvi en educació i com s'ha d'educar el talent. M'ha agradat moltíssim!!