PER ÚLTIM, EL CAS DE L'E.A.

L’E.A. és una nena de 4 anys, filla única, que per recomanació de la psicòloga del centre va començar a ser tractada a DAPSI el curs passat. La mare no sabia quin era el problema o el minimitzava encara que veia que hi havia alguna cosa que no anava be perquè semblava que a l’E.A. el món que l’envoltava no l’interessava gens.

Així doncs, a DAPSI van començar a treballar amb ella la socialització mitjançant el joc. L’objectiu era poder entrar en el joc de la nena i intervenir, observant quina era la seva reacció. Així doncs, jugava durant la sessió amb el professional; l'objectiu era que compartís el seu joc amb l'especialista i, a partir d'aquí, amb els altres infants.

Aquest curs, en una entrevista amb la mare, aquesta diu que la nena està molt bé i que no li cal anar a DAPSI, que ara la nena ja juga amb els altres nens i els busca, encara que segueix preferint jugar sola. La meva tutora em proposa que l'observi en diferents espais i situacions per veure com es interacciona amb els nens i els adults.