Fa uns dies, la mestra de P3 on hi el nen amb síndrome de West va parlar amb la meva tutora de la tasca de la vetlladora a l’aula. Deia que, malgrat ja havia comentat amb la Teresa algunes de les seves actuacions amb en S.W., durant la celebració de la castanyada el nen s’havia portat molt malament i creia que se li estaven permeten comportaments que en la resta dels alumnes serien inacceptables. D’altra banda, les tasques que feien a P3, tot i haver la vetlladora per ajudar-lo, no les acabava fent. No volia enfrontar-se amb la Teresa, però no se sentia gens còmoda. Per acabar-ho d’adobar, estava a punt d’arribar un nen nou a P4 precedit per informes del Departament i de l’últim centre on havia estat on s’advertia dels seus impulsos agressius i la mestra estava molt preocupada. “Potser necessitarà la vetlladora”- li va dir a la psicòloga.
La meva tutora va iniciar les següents actuacions:
- Va insistir a la mestra de P3 en què en S.W. havia de fer el major nombre d’activitats possibles per poder portar a la família l’àlbum de Nadal. És una evidència del seu retard i una via per poder seguir treballant amb els pares l’acceptació de la discapacitat del nen. D’altra banda, creia que era important que acordés amb ella quins eren els objectius mínims que volia aconseguir amb l’infant. Es va oferir a ser-hi si la mestra de P3 així ho volia.
- Va parlar amb la vetlladora i li va insistir en algunes pautes imprescindibles per treballar amb el nen: ajudar-lo en les activitats de l’aula, fer-lo participar del racons, els contes, la rotllana,... i, sobretot, limitar les conductes inadequades.
- Em va encomanar de parlar amb elles quinze dies més tard i valorar si les coses anaven millor i si era possible treure hores d’assistència d’en S.W. per cedir-les, si era necessari, al nouvingut que semblava tan problemàtic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario