Després de quedar amb la mestra i la vetlladora, vaig elaborar un petit qüestionari per centrar una mica la informació que havia de tenir en compte i que ajudés a relaxar una mica la conversa amb la vetlladora. La meva tutora em va comentar que creia que un dels problemes que tenia aquesta professional és que havia establert un vincle afectiu poc recomanable amb en S.W., la superprotecció, i això no ajudava el nen ni la Teresa. Per tant, em va dir que em fixés en com me’n parlava, tot i que creia que havia entès quin era el seu paper després de parlar-hi.
Vam quedar un matí a l’hora del pati, mentre ella vigilava en S.W. i l’atenia quan era necessari. Vaig començar parlant de coses generals per relaxar l’ambient: quants anys duia a l’escola, quants cursos feia que acompanyava nens amb NEE, si li agradava la feina,... Li vaig comentar com em semblava d’important la seva tasca. En principi semblava desconfiada, però al cap d’una estona ja em parlava de manera entusiasta de tots els casos que duia. Llavors, ens vam centrar amb en S.W. i em va dir que era molt petit i tenia moltes dificultats, però que havia millorat una mica: ara ja es penjava la bata i anava a buscar l’esmorzar a la bosseta. Sabia que el dia de la Castanyada s’havia portat malament i la tutora de P3 li havia dit que se li havien de posar límits. Ara ella ho feia, ja no l’ajudava a pujar i baixar escales i el feia treballar a l’aula encara que el que fes amb un full fos estripar-lo. Creia que no havia de tenir més hores de vetlladora, però tampoc menys.
Durant l’estona que va durar la conversa, en S.W. la va venir a buscar moltes vegades, no parla, l’estira de la mà. Si no li fas cas acaba marxant. La reclama perquè vol una de les motos amb què juguen els nens al pati. Alguna vegada, la vetlladora no pot evitar aixecar-se i demanar a un altre nen que li deixi a S.W la moto, però es controla per no anar cada cop que la demana. Crec que està en el bon camí i que va entendre el que havia de fer.
No hay comentarios:
Publicar un comentario