CONCLUSIONS

En primer lloc, he de dir que estic molt satisfeta amb el projecte de Pràcticum que he realitzat perquè:

- He pogut seguir i intervenir en tres casos d'atenció a la diversitat i NEE molt diferents: en un nen amb discapacitat psíquica, en una nena amb dificultats de socialització i en un nen amb altes capacitats.
- La intervenció en aquests tres camps ha estat molt profitosa i m'ha mostrat les diferents perspectives d'intervenció i les actituds contraposades dels difrents agents educatius.
- He pogut veure com col·laboren els suports educatius d'entorn: DAPSI (CDIAP), CSMIJ, EAP, Serveis Socials,...
- He vist l'interés dels docents per ajudar els nens que tenen dificultats i a entendre el perquè d'aquests dificultats per tal d'ajudar-los
- He seguit la feina de l'Equip d'Atenció a la Diversitat i com organitza els recursos que té per oferir als alumnes: grupos de suport, reforç, assistència a l'aula, vetlladora,...
- He observat com treballa la meva tutora en la intervenció en molts casos diferents, en les entrevistes a familiars i en les intervencions amb els docents o tutors.
- He analitzat com es produeixen les demandes.
- He pogut pensar sobre el paper del psicopedagog en un centre educatiu de manera crítica i reflexiva.
- M'he sentit acollida en tot moment i han col·laborat en qualsevol de les propostes que els feia.
- S'ha adequat força a les diferents Fases del Pla de Treball, encara que algunes han estat transversals i de duració progressiva al llarg de tot el Pràcticum.


En quant compartir aquet blog amb la resta de companyes, crec que el fet de fer-ho m'ha obligat a haver de buscar més informació sobre cada cas analitzat i sobre el projecte en general per tal que s'entengués millor com evolucionava el Pràcticum. D'aquest blog n'estic satisfeta perquè, a part de compartir experiències, he accedit a informació sobre els diferents projectes de les companyes, he après moltes coses i m'he plantejat nous interrogants.

Reflexions crítiques

Com ja he comentat a la meva anterior entrada, estic molt satisfeta de l'experiència del Pràcticum. Malgrat això, hi ha alguns aspectes que voldria comentar, a nivell de reflexió sobre el nostre paper als Centres.

Per exemple, a la meva tutora li demanaven que atengués els nens amb dificultats d'apenentatge o del desenvolupament, però no se li demanava que intervingués a un nivell més global i reflexiu com pot ser l'activitat a l'aula. Sembla que la finalitat del mestre és que els nens segueixin el currículum i, de vegades, se'ls exigeix per sobre d'aquest. Em vaig sorprendre molt quan una nena de primer de Primària que no havia aconseguit tenir èxit en el procés lector es va qualificar de poc dotada perquè la resta dels seus companys ja l'havien pràcticament assolit. Sabent que l'escolarització a preescolar no és obligatòria, cap nen de primer ha de saber llegir el primer trimestre de curs. I els que, com ella, segueixen un ritme més baix, es van endarrerint perquè el nivell cada cop és més alt i les fitxes tenen molta lletra, petita i lligada. Però es va tirant endavant, es detecta la dificultat i se li demana al psicopedagog que hi intervingui, però no per canviar actuacions de l'aula, sinó per treballar només amb la nena o amb un grupet de nens amb dificultats lectoescriptores.

D'altra banda, l'equip d'atenció a la diversitat es queixava que se'ls demanava que els nens que estaven en reforç o atesos per l'equip havien d'aconseguir l'objectiu de posar-se al nivell dels altres, encara que fos de mínims i, de vegades se'ls pressionava perquè valoressin els nens abans o després d'una etapa determinada. Però no hi havia un document consensuat o un Pla d'Atenció a la Diversitat. Tothom té molta feina, és cert, però això porta com a conseqüència que no es poden tallar les crítiques i el propi equip entra en un estat d'ànim depressiu pel poc reconeixement que té la seva feina i per les expectatives poc reals que mostren els docents.

Finalment, la meva tutora, malgrat treballar des de fa deu anys al Centre, dos dies per setmana, no deixa de ser considerada com algú extern. Per aquest motiu, no intervenia si la demanda no venia del tutor o mestre i se cenyia al que el docent esperava de la seva intervenció. D'aquesta manera no tenia el mestre en contra i s'assegurava la seva col·laboració i implicació.

Final del Pràcticum i agraïment

La setmana passada vaig acabar el Pràcticum a l’escola. Ja he fet més de les 75 hores demanades i ara m’he de dedicar a l’elaboració de la memòria.

He estat repassant les diferents fases del Pla de treball i crec que, tal com es pot anar seguint en aquest blog, he complert amb els objectius fixats en cada una. El que no ha quedat, a la pràctica, tan ben delimitat és el nombre d’hores dedicades a cada apartat, ja que algunes propostes s’encavalcaven damunt d’unes altres. Malgrat això he assolit les diferents Fases que havia dividit en diferents intervencions:

- Fase 1: Coneixement del Centre i del treball de l’Equip d’Atenció a la Diversitat (EAD)

- Fase 2: Coneixement dels casos concrets.

- Fase 3: Anàlisi dels casos.

- Fase 4: Proposta d’intervenció.

Malgrat tenir les fases perfectament delimitades, a la pràctica, les Fases 3 i 4 no sempre es comportaven com a apartats diferents i la Fase 1 es pot dir que s’ha anat allargant durant tot el Pràcticum, ja que habitualment sorgien noves propostes i interrogants que feien que l’EAD es qüestionés intervencions segons les diferents demandes i comentaris que rebien dels companys de Centre. Personalment, estic molt contenta amb el Pràctium que he fet. He après moltíssim i la meva tutora i els docents del Centre m’han facilitat molt la feina. Per tant, els estic molt agraïda.

Escola i socialització emotiva

A partir del cas de l'E.A. he anat trobant diferent informació sobre el procés de socilització del nen i m'agradaria compartir amb vosaltres, de manera resumida, el que he llegit en un llibre citat en la bibliografia lateral sobre la integració dels nens en el teixit social. En un capítol d'aquesta obra es contraposa el que el grup social fa per assegurar-se que els nens i els joves s'integrin al sistema i les representacions i pràctiques que els propis socilitzats viuen en el procés social.

G.H. Mead creu que individu i societat són inseparables i que dins de cada un de nosaltres existeix "el que jo sóc" (me) , reflex social que remet a les espectatives de la societat, i un "jo" (I), que representa l'autonomia, la part més espontània i independent de la nostra personalitat. La interacció entre el que sóc i el jo tenen com a resultat la socialització i, al mateix temps, la individualització. A partir d'aquí, és quan cal que ens plantegem la importància de les emocions en tot el procés.

Piaget havia estudiat la part activa que té el nen en la socialització des d'un punt de vista cognitiu i no tant emotiu. Alguns aspectes de la socilització emotiva estan molt poc explorats i es treballen de manera insuficient a les escoles.

Segons els autors del llibre, la lògica del procés social té tres elements primordials:

- Les representacions, les percepcions que tenen els nens dels diferens agents de socilització: quina percepció tenen del pare i la mare, dels educadors, dels seus semblants i de la seva pròpia funció?
- Les emocions referents als processos de socialització, especialment a l'aula i en la família: Com es representen, com viuen, com administren els seus sentiments en diferents contextos?
- Les estratègies que desenvolupen per obtenir els seus objectius en la socialització o com reaccionen a les intervencions dels diferents agents que intervenen en la socialització.

Dis d'aquesta triada, les emocions ocupen un lloc central, que s'ha de tenir en compte a l'hora d'intervenir amb infants i joves i on també ocupa un lloc primoridal la família i la seva intervenció en la socialització dels nens.

Finalment, d'excursió al bosc

Ahir vam anar d'excursió tots els grups d'Educació Infantil i, amb la intenció d'observar com es comporten alguns nens fora del Centre, m'hi vaig apuntar i, a més, vaig poder ajudar les mestres a tenir més o menys controlat un grup de 150 infants. Em van demanar que em posés amb els nens de P4, cosa que m'anava d'allò més bé per observar l'E.A. Vam anar a Arenys de Munt i vam passar el dia a la muntanya recollint fruits de la tardor. El que vaig poder observar de l'E.A és:
- Parla i juga moltes estones sola, en el seu món.
- Quan em veia s'acostava i, si li oferia la mà, venia amb mi. També em busca i sol·licita atenció quan es troba en alguna dificultat.
- No és tan solitària com sembla. Buscava la companyia d'altres nens, però ells no hi estaven interressats. Els recursos que utilitzava no eren erronis: volia donar-los la mà o els oferia alguna cosa per cridar la seva atenció.
- Com a conseqüència, corria amunt i avall jugant i parlant sola.
- Va acabar de parella amb un nen que no té res en comú amb ella, que l'any que ve continuarà a P4, molt immadur i amb poc llenguatge.
- La pregunta és: com és que els nens no l'acullen o accepten que jugui amb ells?

En la meva opinió, crec que s'ha d'insistir a la família perquè continuï amb el treball a DAPSI per poder valorar i aprofundir en les dificultats de socialització que mostra la nena.

El instinto de juego

L'EVOLUCIÓ DE L'E.A. EN QUATRE LÍNIES

Bé, potser no seran quatre línies, però sí que serà un resum. Vaig observar la nena en quatre ocasions en total, a l'aula i al pati i en activitats diferents, amb una periodicitat de quinze dies, més o menys.

• Al començament, coincidint amb la primea quinzena de curs, la nena estava força desconnectada. A l'aula, parlava molta estona sola i jugava amb les mans. Cridava l'atenció que, si la mestra li preguntava alguna cosa, ella contestava. Semblava que no hi era però, evidentment, en algun moment connectava.
• Al pati jugava molt sola, fugia del conflicte. Es trobava amb els nens, no els buscava, tot i que alguna vegada els somreia i jugava amb ells, però poca estona.
• En la quarta sessió, em vaig seure al seu costat i li anava demanant que m'expliqués què feia. L'objectiu era saber si em contestava de manera coherent. Havia d'escriure el nom de la nena del seu costat i després dibuixar els seus amics. El dibuix és madur, l'escriptura bona, tot i que mostra alguns dubtes. Alguna vegada escriu en efecte mirall (de dreta a esquerra).
• En l'última sessió, l'E.A. parla més amb mi. En dues ocasions el comentari es relaciona amb el que està pensant en el seu joc interior, però la majoria de vegades està connectada i juga més amb els nens. Em demana coses i no li molesta que segui amb ella. Fins i tot em demana que li vigili l'entrepà mentre va al lavabo!
  

La meva tutora està contenta amb el canvi. Diu que la veu molt millor. Em comenta que no hem de pensar mai que la nostra intervenció és innocua, que només pel fet d'estar a l'aula ja influenciem en la seva dinamica i que es fa evident que el fet que jo hi sigui la fa estar més pendent del seu voltant. Penso que segurament exagera i que té més pes que ja han passat dos mesos i està més adaptada a la tornada a l'escola, però és evident que l'E.A. ha canviat molt des de la primera observació i això és una bona notícia.

PER ÚLTIM, EL CAS DE L'E.A.

L’E.A. és una nena de 4 anys, filla única, que per recomanació de la psicòloga del centre va començar a ser tractada a DAPSI el curs passat. La mare no sabia quin era el problema o el minimitzava encara que veia que hi havia alguna cosa que no anava be perquè semblava que a l’E.A. el món que l’envoltava no l’interessava gens.

Així doncs, a DAPSI van començar a treballar amb ella la socialització mitjançant el joc. L’objectiu era poder entrar en el joc de la nena i intervenir, observant quina era la seva reacció. Així doncs, jugava durant la sessió amb el professional; l'objectiu era que compartís el seu joc amb l'especialista i, a partir d'aquí, amb els altres infants.

Aquest curs, en una entrevista amb la mare, aquesta diu que la nena està molt bé i que no li cal anar a DAPSI, que ara la nena ja juga amb els altres nens i els busca, encara que segueix preferint jugar sola. La meva tutora em proposa que l'observi en diferents espais i situacions per veure com es interacciona amb els nens i els adults.

PER TANT...

En conclusió, després de parlar amb la tutora de P3 i la vetlladora, es confirma que la intervenció va per bon camí. La vetlladora ha entès quin és el seu paper a l’aula i la mestra està més contenta i relaxada amb la seva feina. Ambdues estan d’acord en què no s’han de reduir hores d’atenció a l’infant. Així, doncs, quedem amb la psicopedagoga que tornarà a valorar la situació després de Nadal, cap al febrer. Restem a l’espera del nen que ha de venir a P4, desitjant que s’adapti bé i no necessiti la vetlladora perquè no sabríem d’on treure-li hores per atendre’l.

... I AMB LA MESTRA

Amb la tutora de P3 només havia de valorar si hi havia hagut algun canvi en l’atenció que la vetlladora dedicava a en S.W. La mestra va confirmar que, des de feia quinze dies estava molt contenta amb la Teresa, ja no li fa tot al nen i li marca límits més clarament. Havien consensuat quatre coses que havien de millorar: no ajudar-lo a pujar i baixar escales, deixar que es posés la bata sol i ajudar-lo només quan no se’n sortia, fer-li fer els treballs que feien els altres,... Els objectius que vol del nen en aquest trimestre són molt bàsics: que es posi la bata i la pengi, que agafi la bossa de l’esmorzar i que deixi la llibreta a la carpeta. Creu que està bé tenir vuit hores de vetlladora per al S.W., no menys, com a mínim durant el primer trimestre, perquè l’ajuda a estar connectat. Ha comprovat que el nen repeteix les rutines, però encara no sap si entén alguna cosa.

LA MEVA INTERVENCIÓ... AMB LA VETLLADORA

Després de quedar amb la mestra i la vetlladora, vaig elaborar un petit qüestionari per centrar una mica la informació que havia de tenir en compte i que ajudés a relaxar una mica la conversa amb la vetlladora. La meva tutora em va comentar que creia que un dels problemes que tenia aquesta professional és que havia establert un vincle afectiu poc recomanable amb en S.W., la superprotecció, i això no ajudava el nen ni la Teresa. Per tant, em va dir que em fixés en com me’n parlava, tot i que creia que havia entès quin era el seu paper després de parlar-hi.

Vam quedar un matí a l’hora del pati, mentre ella vigilava en S.W. i l’atenia quan era necessari. Vaig començar parlant de coses generals per relaxar l’ambient: quants anys duia a l’escola, quants cursos feia que acompanyava nens amb NEE, si li agradava la feina,... Li vaig comentar com em semblava d’important la seva tasca. En principi semblava desconfiada, però al cap d’una estona ja em parlava de manera entusiasta de tots els casos que duia. Llavors, ens vam centrar amb en S.W. i em va dir que era molt petit i tenia moltes dificultats, però que havia millorat una mica: ara ja es penjava la bata i anava a buscar l’esmorzar a la bosseta. Sabia que el dia de la Castanyada s’havia portat malament i la tutora de P3 li havia dit que se li havien de posar límits. Ara ella ho feia, ja no l’ajudava a pujar i baixar escales i el feia treballar a l’aula encara que el que fes amb un full fos estripar-lo. Creia que no havia de tenir més hores de vetlladora, però tampoc menys.

Durant l’estona que va durar la conversa, en S.W. la va venir a buscar moltes vegades, no parla, l’estira de la mà. Si no li fas cas acaba marxant. La reclama perquè vol una de les motos amb què juguen els nens al pati. Alguna vegada, la vetlladora no pot evitar aixecar-se i demanar a un altre nen que li deixi a S.W la moto, però es controla per no anar cada cop que la demana. Crec que està en el bon camí i que va entendre el que havia de fer.

TREBALLANT PER A L'ENTESA

Fa uns dies, la mestra de P3 on hi el nen amb síndrome de West va parlar amb la meva tutora de la tasca de la vetlladora a l’aula. Deia que, malgrat ja havia comentat amb la Teresa algunes de les seves actuacions amb en S.W., durant la celebració de la castanyada el nen s’havia portat molt malament i creia que se li estaven permeten comportaments que en la resta dels alumnes serien inacceptables. D’altra banda, les tasques que feien a P3, tot i haver la vetlladora per ajudar-lo, no les acabava fent. No volia enfrontar-se amb la Teresa, però no se sentia gens còmoda. Per acabar-ho d’adobar, estava a punt d’arribar un nen nou a P4 precedit per informes del Departament i de l’últim centre on havia estat on s’advertia dels seus impulsos agressius i la mestra estava molt preocupada. “Potser necessitarà la vetlladora”- li va dir a la psicòloga.

La meva tutora va iniciar les següents actuacions:

- Va insistir a la mestra de P3 en què en S.W. havia de fer el major nombre d’activitats possibles per poder portar a la família l’àlbum de Nadal. És una evidència del seu retard i una via per poder seguir treballant amb els pares l’acceptació de la discapacitat del nen. D’altra banda, creia que era important que acordés amb ella quins eren els objectius mínims que volia aconseguir amb l’infant. Es va oferir a ser-hi si la mestra de P3 així ho volia.

- Va parlar amb la vetlladora i li va insistir en algunes pautes imprescindibles per treballar amb el nen: ajudar-lo en les activitats de l’aula, fer-lo participar del racons, els contes, la rotllana,... i, sobretot, limitar les conductes inadequades.

- Em va encomanar de parlar amb elles quinze dies més tard i valorar si les coses anaven millor i si era possible treure hores d’assistència d’en S.W. per cedir-les, si era necessari, al nouvingut que semblava tan problemàtic.

Què fa la vetlladora?

La figura del vetllador/a (auxiliar d’educació especial) és imprescindible quan parlem d’escola inclusiva. El problema més greu el representa les hores de vetlladora que tenen alguns nens en relació amb les dificultats específiques que demostren. A l’escola on faig el Pràcticum, la vetlladora treballa 25 hores setmanals que ha de repartir entre set nens amb dificultats molt diferents: discapacitat visual, trastorns obsessius compulsius (TOC), trets autistes, síndrome de West,... La funció de la vetlladora és:

• Ajudar els nens amb NEE en els seus desplaçaments dins i fora del centre, garantir-ne la higiene postural i la mobilitat, vetllar per l’autonomia personal de l’alumne, garantir que participi en les activitats de l’aula i el centre,...
• Vigilar i ajudar l’alumnat que ho necessiti a les hores d’entrada i sortida del centre, durant el temps d’esbarjo i en el menjador.
  
• Aportar informació al professorat sobre les activitats i actuacions de l’alumnat amb NEE que atén.
  
• Realitzar les tasques relacionades a l’atenció a aquests alumnes que li encomani el director/a del centre o el professorat.

Teresa és el nom fictici de la vetlladora del centre on faig pràctiques i reparteix les seves hores segons les necessitats dels nens. És clarament insuficient l'horari que li ha otorgat el departament, però això es deu a què, malgrat ser molt necessària per a diversos alumnes, només s'ha concedit el seu servei per acompanyar un nen. L'escola ha decidit que, davant les necessitats reals, havia de repartir l'horari per tal de donar un cert respir als tutors dels cursos on hi ha nens amb NEE importants.

Altas Capacidades en Educación.wmv

En teoria...

... les avaluacions d’Altes Capacitats on es fa servir un WISC-R i donen Coeficients d’intel·ligència superiors a 130, només permeten afirmar que en trobem davant d’un cas de talent verbal o acadèmic, pel tipus de capacitats que es posen en joc en aquesta prova. Per tant, poden passar desapercebuts individus amb talent matemàtic, figuratiu o amb talent lògic, per exemple.

Tampoc no és possible saber si un nen identificat com a precoç mantindrà aquestes habilitats, o sigui, acabarà sent un alumne superdotat fins que no arribi al final del seu desenvolupament.

Com justifiquem, doncs, la creació d’un grup amb alumnes amb Altes Capacitats a l’escola de Primària? Segons els autors citats en la bibliografia lateral del blog, els nens identificats amb altes capacitats tenen el reconeixement legal per a ser atesos i “se’ls ha de considerar com a alumnes amb necessitats educatives especials a efectes educatius”. (López Andrada i altres, 2000). D’altra banda, seguint els mateixos autors, es recomana no usar el terme superdotació fins que el nen no arriba als 12 o 14 anys, tot i que cal que siguin identificats i atesos al més aviat possible.

L'A.C: característiques personals

L’A.C. és un nen de 10 anys i 9 mesos que havia anat a una altra escola, però va canviar de centre per tenir la seguretat d’accedir al centre privat on els seus pares volen que estudiï l’ESO i on, des del centre, deriven tots els alumnes de Primària que així ho volen. Té una germana de vuit anys. El pare treballa com a enginyer industrial i la mare treballa en una caixa de Sabadell. Dina a casa amb els avis. És castellanoparlant però entén i parla molt bé el català. És un alumne amb bones relacions socials a l’aula i fora del centre. És un noi inquiet, agradable, amb qui es pot mantenir una conversa de bon nivell, tímid i educat. Va a prendre a llegir de manera autònoma als 4 anys perquè volia jugar amb el seu pare a la PS. Fora de l’escola estudia música i toca dos instruments, canta en una coral, estudia anglès i juga a futbol. Li agrada molt fer esport. Dóna molta importància a la justícia i a la coherència. Aquest curs ha sortit subdelegat de curs després que ell mateix comentés a la tutora que sempre s’escollien els mateixos nens com a delegats. Així doncs, la mestra va proposar que els nens escollissin companys que no ho haguessin estat mai.

Els pares el veuen com un nen molt llest, el motiven i responen a les seves inquietuds.

Avaluació de la intel·ligència (WISC)

La psicopedagoga comença parlant amb el nen i li pregunta com se sent a l’aula. Defineix el seu grup com a molt xerraire. Se’l veu expectant però no excessivament nerviós. L’especialista comença a passar-li el WISC. Com que és un test molt llarg, ho fa en dues sessions. El nen respon molt bé, és exigent i constant i intenta fer-ho tot, no es dóna per vençut i es pren temps per pensar. Intenet respondre fins que la psicòloga li diu que potser és que és massa difícil, que no cal que ho contesti tot. Va de pressa, escolta i està tranquil.

Els resultats de l’escala de Wechsler són:

CI Verbal: 145

CI Manipulativa: 123

TOTAL: 139

Per tant, els resultats són molt bons i, a més, el nen està molt motivat.

L'aula de Creativitat per a alumnes amb altes capacitats

Els alumnes que en formen part són quatre nens i una nena, entre ell l’AC. L’objectiu és elaborar un projecte que exposaran a final de curs i que ha estat triat entre tots. La finalitat és oferir un espai per a què els nen puguin aportar materials i on s’acullin les seves inquietuds. A més, es reflexiona sobre les estratègies d’aprenentatge que fa servir cada alumne, es compara i es valora la dels altres i es reforça positivament les aportacions de cada membre.

José Antonio Marina - Educar: Una responsabilitat compartida

M'agradaria compartir aquest video amb vosaltres. És molt interessant la reflexió sobre com i qui ha de fomentar el canvi en educació i com s'ha d'educar el talent. M'ha agradat moltíssim!!

HI HAVIA UNA VEGADA...

“Hi havia una vegada una princesa. Estava contenta i se n’anava al castell on hi havia els seus amics. Feien una festa, però a dins del castell la princesa ja no estava contenta. Estava trista, plorava, la feien fora del castell. Es va quedar a fora, de nit. Tenia por perquè estava sola. I què podem fer per ajudar la princesa? Res. Està sola, plora, és de nit”.
I després d’explicar-nos aquesta història, la petita J. va marxar cap a la classe. Abans de sortir, es va girar, va mirar la seva companya d’aula, que encara estava acabant el dibuix, i li va dir: "Et quedes sola, eh?”.

QUATRE PINZELLADES

Dijous passat va tornar a ser un dia molt atrafegat a l’escola: tres entrevistes amb pares, observació de tres nenes de 1er, reunió ràpida amb Serveis Socials i reunió amb els mestres de primer per comentar els resultats de les proves de maduresa passades a final de P5,... I això en un matí. L’EAD s’està planejant augmentar les hores de la psicopedagoga, com a mínim en les puntes de més feina del curs.

De tot el que vam fer, destaco:

- La reunió amb Serveis Socials va ser molt curta. Es troben, si no hi ha cap urgència, un cop cada trimestre i valoren els diferents casos, la situació de les famílies i com intervé o pot intervenir SS. Hi ha dues assistents socials que es parteixen els casos segons el sector del poble on viuen: nord o sud. En acabar la reunió, les mestres i la meva tutora es queixen del poc temps que dediquen els serveis municipals (SS, EAP,...) a les escoles concertades.

- El treball a l’aula d’EE amb tres nenes de 6 anys a qui es va demanar que llegissin un text, enganxessin unes imatges (comprensió lectora) i fessin un dibuix lliure. Les tres van dibuixar princeses i, després, la psicopedagoga els demanava més detalls sobre el personatge: com es deia, quants anys tenia, si estava contenta i per què, ... Produeix alguna cosa semblant a l’angoixa veure que hi ha infants tan petits amb un futur tan complicat!

- A la reunió amb els tutors de primer, valorant els nens i els resultats de les proves de maduresa de final de P5, vaig comprovar que coincidien moltes vegades amb les impressions de la psicopedagoga. Malgrat això, aquesta trobada em va fer pensar que els alumnes s’emmirallen en les nostres expectatives. Hem d’anar molt en compte!!

- Cada família és diferent i el treball que fa amb el seu fill també. El més important és que el nen se senti estimat, atès i controlat.

EL NEN AMB SÍNDROME DE WEST

La Síndrome de West o dels espasmes és una malatia proc freqüent, greu, que es presenta durant els primers mesos de vida del bebè. Afecta més els nens que les nenes. L'infant presenta epilèsia greu amb seqüeles importants que produeixen algun retard en el seu desenvolupamnet.

Ahir vaig consultar els informes del nen de P3 amb aquesta síndrome. Com que té dictamen, hi ha molta informació sobre el seu procés.

a) Informe elaborat per l’EAP (segon trimestre 2011):
Es diu que acaba de tenir una germaneta i que la família té un nivell social i cultural alt i que compta amb el suport dels avis.
Se li va diagnosticar la Síndrome de West a l’Hospital de Sant Joan de Déu, se’l va medicar i es va afirmar que havia patit dany neurològic greu. Tractat al CDIAP des dels primers mesos, assisteix a diversos tractaments externs privats a les ciutats del voltant i fa un tractament específic amb “bits” a Madrid, dos cops al mes.
- Resum valoració psicopedagògica: Autonomia personal limitada, dificultat motiu, rigidesa corporal i immaduresa de la motricitat fina. Té gairebé 3 anys i no mostra joc simbòlic, ni interès pels objectes. És passiu, se l’ha d’acompanyar i qualsevol canvi precisa del suport de l’adult. Plora o somica sense estridències i no fa demandes relacionades amb les necessitats. L’adult ha d’animar-lo a fer activitats. Poc autònom a l’hora de menjar. No mostra llenguatge i no comparteix joc. Ignora els companys i necessita molt suport dels adults. Mostra poques emocions. Li costa imitar models i no busca relacionar-se. Diu poques paraules fonèticament semblants. Li costa interpretar el llenguatge de l’adult i no expressa cap emoció amb el rostre. Família amb expectatives poc adequades i un nivell d’exigència molt alt. Busquen recursos d’estimulació i tractaments alternatius. Són massa optimistes. Es troben en la fase de recerca i de no acceptació del trastorn.
- Orientacions per a l’escolarització: Pla d’acollida individualitzat per conèixer espais amb seguretat. La tutora ha de ser un referent afectiu. Objectius: autonomia, hàbits i relació social. Ajut dels mestres en activitats en espais diferents: pati, racons,... Atenció de pedagogia terapèutica dins l’aula dos o tres cops a la setmana. Depenent de l’evolució es valorarà un canvi d’escolaritat (Centre d’EE).

b) Informe de l’Hospital Sant Joan de Déu: Després de diarrees presenta espasmes de 5 minuts d’epilèpsia, amb antecedents familiars. El mediquen i persisteixen crisis de 4 a 5 episodis al dia. (L'informe és més extens i amb moltes dades mèdiques).

c) Informe de l’escola: Coordinació DAPSI (CDIAP) i escola d’abans de començar el curs: epilèpsia als 6 o 7 mesos provoca danys cerebrals i provoca retard mental. Els pares creuen que el psicòleg de DAPSI és antiquat i no volen dur-hi el nen. El nen mostra molt poc llenguatge, és inconstant i amb poca atenció.

d) Informe escola: 1a Entrevista amb la família
La mare es mostra molt esperançada en les possibilitats del nen. Diu que hi ha nens amb la síndrome que han arribat d’adults a la universitat. Se l’estimula amb el mètode PADOVAN (estimulació llenguatge motriu) el mètode BERARD i van a Madrid a estimular-lo amb “bits”. Admeten que li costa relacionar-se, però és carinyós i afectiu i li agrada estar amb nens. Li agrada ballar i el soroll alt, que no reconeix li fa por. No volen que el prejutgin i no el volen dur a DAPSI des que el terapeuta va dir que era un nen amb retard, el troben antiquat. Només accedeixen a continuar amb la logopeda.

- 2a entrevista amb la família: Els expliquen que tindrà una vetlladora 8 hores a la setmana. La mare admet que han deixat les sessions amb el psicòleg de DAPSI. Repassen les activitats del nen i, als anteriors tractaments d’estimulació citats, cal afegir-hi la natació. La mare diu que cada cop es deixa ajudar menys a casa i que ha guanyat en motricitat i autonomia.

Informació mètode PADOVAN:

http://estimulacionydesarrollo.blogspot.com/2007/11/el-mtodo-padovan-de-fonoaudiologa-y.html

Informació mètode BERARD:

http://www.vegakids.com/berard.htm

Bits d'intel·ligència:
http://ntic.educacion.es/w3//recursos/infantil/bits_de_inteligencia/pages/main.htm

PREVISORS

Ahir va tornar a ser un matí força ple per a la meva tutora del Pràcticum. De tot el que va fer, destaco la trobada, a primera hora, amb les mestres de P3. El motiu era detectar els alumnes que mostraven alguna deficiència en l’expressió oral. Com que els infants estaven jugant, l’especialista es va anar acostant a ells, individualment, amb la intenció d’explicar-los un conte i veure com es comunicaven. N’hi havia que no se’ls entenia res i algun que, malgrat feia l’esforç de comunicar-se oralment, era incapaç d’elaborar el so. Tot i això, mostrava un ampli ventall de recursos auxiliars per aconseguir la comunicació amb l’adult i la resta de companys. Va haver nens que no es van mostrar massa col·laboratius, alguns semblaven espantats. En aquests casos, la meva tutora desistia, no volia angoixar-los i s’apuntava els noms per valorar-los més endavant.
Va prioritzar els nens l’aniversari dels quals era a principis de l’any vinent, o sigui els més grans de l’aula. Per què? Doncs perquè el CDIAP (Centre de Desenvolupament Infantil i Detecció Precoç) o DAPSI, davant el gran nombre de casos que se li deriven, només admet a tractament nens que no hagin complert els 4 anys. El curs passat ja van tenir problemes en derivar un infant que feia quinze dies que havia estat el seu quart aniversari. Aquest curs han decidit ser previsors.

I JO VULL SER A TOT ARREU

Els dimarts al matí i els dijous, la meva tutora de Pràcticum va a l’escola a fer les tasques de psicòloga i psicopedagoga. Cada dia és diferent i estic aprenent moltes coses. Només entrem per la porta, alguna mestra se li acosta amb algun dubte o alguna demanda sobre algun nen de l’aula. Ella s’ho apunta tot a l’agenda per a tenir-ho present quan tingui una estona. Dimarts passat teníem una reunió amb l’EAP, ja que la persona que duia els casos del centre marxava i volia presentar la seva successora. A la reunió hi havia el director de l’escola i l’equip d’atenció a la diversitat (format per dues mestres d’Educació Especial i la meva tutora). Es va parlar dels casos que hi havia pendents de valorar per l’EAP i de com treballarien d’ara en endavant. La nova especialista deia que seguiria la línia de la primera, que assistia amb poca regularitat i la psicòloga li passava ja els casos valorats. Es va comentar que a l’EAP tenien molts casos i que l’escola pública guanya a l’hora de prioritzar intervencions. En parlar de l’atenció a la diversitat del centre es va comptar, pel damunt, les hores de reforç, desdoblaments, PI, sortides dels nens amb les especialistes, grup de creativitat (altes capacitats),... i sortien al voltant de 90 hores setmanals.
Més tard vam tenir un parell d’entrevistes amb famílies: una dona que té dos fills sota custòdia de l’àvia per una malaltia mental transitòria de la mare i una parella amb una nena amb trets psicòtics on es fa evident l’acompanyament i l’espera que cal perquè acceptin que tenen un fill diferent. De moment, estan en el procés.
Quan tenim un moment, la meva tutora s’acosta a les classes de les mestres que li han fet demanda per saber més o menys de quina qüestió es tracta. Sempre compta amb els docents, no actua si no estan d’acord en alguna cosa. Li convé tenir-los de la seva banda. A ells i a totes les entitats que treballen amb els nens.
Dimarts passat em va demanar si preferia quedar-me a l’aula de Departament a consultar els informes dels casos en què he de basar el Pràcticum, però jo vaig pensar que ja tindria temps. Estic aprenent, vull ser a tot arreu.

PLA DE TREBALL

Us adjunto la part del Pla de Treball que correspon a les diferents fases de la intervenció:

FASE 1 : Coneixement del Centre i del treball de l’Equip d’Atenció a la Diversitat (EAD) DATA: 7/09 a 13/9 HORES: 10

Objectius:

Conèixer el context del centre: ubicació, entorn, tipologia,...
Observar com es treballa l’atenció a la diversitat a l’escola.
Observar com treballa l’EAD a l’inici de curs: coordinació, reunions, distribució dels grups de reforç, primeres coordinacions amb els mestres,...
Observar les diferents funcions i rols del professionals, segons el seu paper i participació en el centre.
Participar en les primeres reunions de curs: Claustre, EAD, equip d’EE, reunions de cicle,... tot i observant les dinàmiques que es generen, analitzant com treballen (metodologia i anàlisi de casos).
Observar d’on provenen les demandes que es fan a l’equip i com es realitzen.
Preguntar dubtes o qüestions.
Perfilar el pla de treball del Pràcticum I

Destinataris/àries: El centre i els diferents professionals que hi treballen.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

1. Reunions d’equip els dijous al matí per aclariment de dubtes, veure com es reparteixen les mestres d’EE els diferents nens amb qui treballen, la distribució dels grups de suport, projectes nous, propostes,...
2. Accedir a l’historial dels nens que observaré o valoraré al llarg del projecte: diagnòstics, informes de la psicopedagoga, valoracions dels docents,...

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

Observació
Anàlisi documental
Estudi del material

INDICADORS D’AVALUACIÓ

1. Conec, de manera general, com treballen la diversitat i les dificultats d’aprenentatge al Centre.
2. He pogut veure com treballa l’EAD i com es coordina amb els docents de les diferents etapes i cicles.
Conec les diferents funcions dels membres de l’EAD i els suports educatius de què disposa, així com quina és la seva coordinació.
He assistit a la distribució dels grups de suport i a la coordinació amb els mestres responsables.
He conegut, de manera inicial, els casos sobre els que plantejo el meu pràcticum.
He conegut diferents eines de valoració de les dificultats o diversitat dels alumnes.
Conec com es proposa la demanda d’intervenció o observació a l’equip d’EAD, especialment a la meva tutora.
He pensat el meu pla de treball i he plantejat dubtes i qüestions a la meva tutora.

FASE 2: Coneixements dels casos concrets
DATA: 15/9 a 27/9 HORES: 15

Objectius:
1. Conèixer més a fons els tres casos proposats per la tutora
Analitzar la informació de què disposo (mestres, DAPSI, escola bressol, família,...)
Conèixer les adaptacions o ajuts que es proporciones a l’aula:docents i vetlladora, si és el cas.
Complementar la informació amb entrevistes als docents i amb la informació que em pugui proporcionar la meva tutora.

Destinataris/àries: en S.W, l'E.A i l’A.C i els seus tutors.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

1. Consultar els expedients dels alumnes valorats
Conèixer les diferents proves o valoracions que han passat a l’escola
Coordinació amb els tutors per poder observar els nens a l’aula
Conèixer diferents proves de competències i capacitats específiques: TALEC, AEI, WISC,...

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

1.Entrevistes amb els tutors i d’altres professionals (mestres d’EE, psicòleg de DAPSI, vetlladora,...)
2. Anàlisi de l’expedient personal
3. Notes de camp

INDICADORS D’AVALUACIÓ

1. He pogut accedir a la informació necessària per a començar la valoració dels alumnes .
2. M’he entrevistat amb diferents agents educatius: tutors, altres docents, vetlladora, família,..
3. He conegut diferents eines diagnòstiques.
4. He començat a observar els nens.

FASE 3 : Anàlisi dels casos
DATA: 4/10 a 15/11 HORES: 30

Objectius

1.Coneixer i analitzar les diferents demandes i necessitats.
2. Ajustar la demanda de manera conjunta.
3.Anàlitzar el context individual de cada alumne a través del seu expedient: dades familiars, aspectes mèdics, llengua materna, procés d’escolaritat, suports psicològics (si n’hi ha),...
4. Conèixer els nens en l’entorn escolar.
5. Conèixer l’entorn familiar dels nens.
6. Fer la valoració psicopedagògica.

Destinataris/àries: en S.W, l'E.A i l’A.C, els docents i la família

ACTIVITATS I CONTINGUTS

1. Segons els alumnes:

a) S.W:
- Conèixer els informes mèdics, psicològics i escolars (llar d’infants)
- Entrevistar-me amb el psicòleg de DAPSI per consensuar quines pautes de treball podem oferir a la tutora.
- Observar el nen en diferents espais i tasques escolar.
- Observar la tasca de la vetlladora i com intervé.
- Conèixer quines dificultats i inquietuds mostra l’equip docent.
- Contactar amb la família.
- Analitzar tota la informació extreta de les activitats anteriors.

b) E.A:
- Conèixer el treball que es va fer el curs passat al DAPSI i entrevistar-me amb la psicòloga per conèixer la seva evolució.
- Observar la nena en diferents espais i tasques escolars.
- Valorar les capacitats de relació social i d’interacció amb d’altres nens i adults mitjançant alguna prova psicomètrica o d’altres.
- Conèixer com hi intervé l’equip docent.
- Contactar amb la família per valorar quina percepció tenen de les dificultats que mostra la seva filla i del treball fet al DAPSI.
- Analitzar tota la informació extreta de les activitats anteriors.

c) A.C:
- Conèixer els informes escolars i la valoració psicològica en diferents etapes de l’escolaritat[1].
- Entrevista amb el nen.
- Valorar les seves capacitats a partir de proves psicomètriques.
- Valorar, a partir dels resultats i l’entrevista, la conveniència d’incloure’l en el grup de Creativitat per a alumnes amb altes capacitats.
- Conèixer com treballen els nens a l’aula de Creativitat
- Conèixer quina opinió en té la família.
- Analitzar tota la informació extreta de les activitats anteriors.


INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

1. Pautes d’observació
2. Proves de competència i capacitats
3. Coordinació amb el tutor i altres agents educatius (DAPSI, vetlladora,
altres docents, mestres d’EE,...)
4. Entrevista amb la família.
5. Notes de camp.
6. Proves diagnòstiques (WISC i d’altres que em recomani la tutora)


INDICADORS D’AVALUACIÓ

1. M’he entrevistat amb els diferents professionals implicats en els casos
2. He observat com es passen proves diagnòstiques i n’he passat alguna.
3. He observat els nens en diferents situacions
4. He valorat la intervenció adequada juntament amb la tutora
5. He vist com es treballa a l’aula de Creativitat.
6. M’he entrevistat amb els alumnes, la família, els especialistes,... (segons cada cas)
7. Tinc la informació necessària per elaborar una proposta (informe) per a treballar les dificultats de S.W i E.A. i per valorar, juntament amb la meva tutora de pràctiques si l’A.C forma part del grup d’alumnes de Creativitat.


FASE 4 : Proposta d’intervenció i elaboració dels informes
DATA: 15/11 a 1/12 HORES: 20

Objectius:

1. Col·laborar en la redacció o complementació dels informes a partir de la informació obtinguda en la fase anterior.
2. Definir les propostes de treball més adequades, juntament amb l’equip d’EAD i comptant amb la complicitat dels mestres
3. Conèixer les opcions de treball en funció de les dificultats mostrades.

Destinataris/àries: Els nens avaluats, els docents, la família i el mateix centre educatiu

ACTIVITATS I CONTINGUTS

1. Revisió del treball dut a terme fins llavors amb l’EAD i els docents.
2. Concreció escrita dels objectius que s’han d’aconseguir en els nens amb NEE.
3. Proporcionar recursos i tècniques a partir dels que ja utilitzen els propis docents.
4. Marcar unes pautes de relació amb les famílies que afavoreixin els canals de comunicació.
5. Oferir eines o procediments d’avaluació dels canvis produïts a l’aula o a es estones de lleure.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
1. Informe
2. Reunió de l’equip
3. Coordinació amb els docents de Cicle Infantil i Superior, especialment amb les tutores.
4. Indicacions per valorar les intervencions i ajustar-les

INDICADORS D’AVALUACIÓ
1. L’informe recull els fets i informacions que la fase anterior ha proporcionat
2. S’han escollit les opcions de treball més ajustades a les necessitats
3. He reflexionat i posat per escrit les dificultats mostrades pels alumnes i les possibles respostes.
4. Les tutores hi col·laboren i hi estan d’acord.

FASE 5 : Revisió de la proposta
En les intervencions psicopedagògiques és imprescindible avaluar i revisar la proposta. Intentaré anar recollint informació per valorar alguna intervenció durant el Pràcticum, per qüestió de temps aquesta fase no la podré dur a terme de manera efectiva.

[1] En aquest centre es passen diferents proves psicomètriques a tots els alumnes quan acaben l’Etapa Infantil i quan comencen el Cicle Superior.

EL PROJECTE

Estic realitzant el Pràcticum en una escola concertada d'educació infantil i primària de Montcada i Reixach. És un Centre que compta, des de P3, amb dues línies per curs i on la meva tutora realitza tasques d'assessorament psicopedagògic. Tot i que no era la primera opció de treball que contemplava a l'hora de fer el Pràcticum, estic molt satisfeta amb l'experiència ja que puc veure sense cap entrebanc com actuen a l'hora de valorar les diferents dificultats d'arpenentatge i la intervenció en l'atenció a la diversitat.
Així doncs els objectius del Pràcticum són:

• Conèixer com es treballa al Centre la diversitat i les dificultats d'aprenentatge.



• Valorar l'anàlisi i la demanda i observar i participar quan sigui possible del diagnòstic.



• Observar la coordinació entre els membres de l'Equip a l'Atenció a la Diversitat (EAD) i entre ells i la resta d'agents educatius (EAP, CSMIJ, DAPSI, EAIA, Serveis Socials,...)



• Participar en l'observació, proves tests i reunions amb docents i entrevistes amb la família.



• Observar com s’avaluen les necessitats educatives d’alguns alumnes i com es retorna aquest treball al docent.



• Elaboració d'informes a partir de totes les dades recollides.



• Proposta d'intervenció per donar resposta a la diversitat o a les dificultats.

Per aconseguir aquests objectius, la meva tutora m'ha aconsellat l'obsrvació i intervenció en tres camps diferents d'atenció a la diversitat i a les NEE, concretat en tres casos:

- Un nen de tres anys diagnosticat de síndrome de West. Ha estat atès pel DAPSI (CDIAP) i la psicopedagoga compta amb molta informació clínica, familiar i de l'entorn de d'infant. Compta amb l'ajut d'una vetalladora cinc hores a la setmana. A partir d'ara el coneixerem amb les inicials S.W.

- Una nena de P4 a qui es va començar a observar el curs pasat i que mostra poca connexió amb la realitat i poc interès per jugar amb els companys. Mostra un joc simbòlic molt ric que no comparteix amb la resta dels nens. La coneixerem en aquest treball amb les sigles E.A.

- Un alumnes d'altes capacitats a qui coneixerem amb les sigles A.C. per diagnosticar i incloure en un grup de treball (grup de Creativitat amb una mitjana de cinc integrants) creat per a aquests alumnes el curs passat i on hi participen, en general, nens de Cicle Superior.